Olimpia de la Rosa: "Els metges de l'Ebola hem arribat al límit"

Fa una dècada que és cooperant per a Metges Sense Fronteres (MSF) i ha viatjat a l'Àfrica en fins a sis ocasions per treballar en missions contra l'Ebola i altres virus altament letals. Però poques vegades la doctora Olimpia de la Rosa (Madrid, 1972) havia tornat a casa tan exhausta com ara. Membre de la Unitat d'Emergències de MSF a Barcelona -on va aterrar dissabte passat-, De la Rosa és un dels 700 experts en Ebola que l'organització humanitària ha mobilitzat per tractar els afectats de Libèria, Guinea i Sierra Leone.

-Acabada de tornar de Libèria... ¿Ha sigut pitjor que altres vegades?

-Jo no diria que hagi sigut pitjor. Sempre és molt dur. Ha sigut molt intens, això sí. He estat a Monròvia, la capital, i en un centre del comtat de Lofa, a la frontera amb Guinea. Com que aquest brot d'Ebola està tenint una escala moltíssim més gran que els anteriors i hi ha dificultats per trobar personal mèdic amb ­experiència prèvia, em van demanar que anés per allà a donar un cop de mà.

-¿Falten mans?

-Jo diria que el personal sanitari de les organitzacions que treballem sobre el terreny i els governs locals hem arribat al límit de la nostra capacitat. Fan falta més recursos, tant materials com humans. Les condicions de treball en aquests casos són tan dures que no és recomanable que el personal treballi durant més d'una hora i mitja i s'ha de rellevar. Hem de portar un vestit de seguretat, perquè el risc de contagi és alt, però aquesta vestimenta fa que cada actuació sigui esgotadora. És, a més a més, una feina psicològicament molt dura.

-¿Quina ha sigut la seva missió?

-En principi, la meva funció era la coordinació mèdica, el suport als equips sanitaris, però les situacions que es viuen allà són tan complexes que també m'ha tocat tractar directament pacients.

-¿I en què consisteixen els tractaments? 

-El tractament de l'Ebola és un tractament simptomàtic. És a dir, s'han d'aplicar antitèrmics si puja la febre o hidratar el pacient si té diarrea... Això ho pot fer qualsevol metge amb experiència en malalties tropicals. La dificultat, com deia abans, és que s'ha de treballar en unes condicions de bioseguretat molt exigents, seguint uns protocols d'higiene, amb un equipament de protecció total. ¡Amb aquests vestits protectors que ens fan semblar astronautes!

-Això també requereix unes infraestructurades preparades.

-Els tractaments que aplica Metges Sense Fronteres ja estan pensats per a les condicions difícils. Per exemple, la desinfecció dels materials reutilitzables es fa amb aigua clorada, amb diferents concentracions de clor. El problema és que, malgrat que es tracta d'una substància relativament barata, com que se n'usen quantitats tan elevades, el cost acaba sent alt. A tot això s'hi suma el preu de les mascaretes, bates i guants d'un sol ús, dels quals se'n gasten moltíssimes unitats. Per això, l'Ebola és una malaltia cara.

-¿Com és el tracte amb el pacient en aquestes condicions?

-Difícil, perquè el vestit de seguretat és una barrera. Encara que portem el nostre nom a la identificació, al pacient moltes vegades li resulta impossible reconèixer-nos. I per a aquestes persones, que a més mai s'han vist en situacions com aquesta, el xoc psicològic és important.

-¿Com se les apanyen per reconfortar-los?

-Parlant-los molt, tocant-los, intentant que rebin algunes visites durant l'hospitalització, que parlin per telèfon amb les seves famílies o que es puguin moure per l'estructura habilitada per atendre'ls. El suport psicològic és determinant. Als nens, per exemple, se'ls busca un acompanyament entre altres malalts que estiguin en bon estat, perquè no se sentin sols.

-¿Falta molt perquè s'aconsegueixi trobar el tractament definitiu?

-Bé, ara mateix hi ha notícies esperançadores. S'han fet diversos assajos i existeix un tractament que funciona amb animals. És necessari que s'acceleri tot el procés d'investigació i validació clínica perquè estigui disponible com més aviat millor per als grans grups de població. A més a més, disposar d'una cura augmentaria la confiança dels pacients en els metges.

Notícies relacionades

El sacerdot malalt d'Ebola continua ingressat a l'Hospital Carles III en situació estable

Dues germanes de Sant Joan de Déu preparen una campanya perquè tornin les altres monges

-¿Què pot fer la comunitat internacional? ¿Com podem ajudar?

-És fonamental que les institucions assignin i despleguin recursos humans i diners per arribar a tots els focus que hi ha ara mateix. Els ciutadans, a més de les seves aportacions econòmiques, poden ajudar fent pressió perquè canviïn les coses. No és casual que una epidèmia com aquesta, amb la magnitud a què està arribant, es produeixi a l'Àfrica. I això ens hauria de fer reflexionar a tots.