SISTEMA DE NAVEGACIÓ GEOESPACIAL
França dóna per perduts els dos primers satèl·lits de Galileu
L'Agència Espacial Europea, prudent sobre l'ús d'un d'ells, posicionats en una òrbita errònia

Simulació dels satèl·lits europeus Galileo amb els panells ja desplegats. /
Els dos primers satèl·lits operatius del sistema de navegació geoespacial europeu Galileu, situats en una òrbita errònia, no serviran per complir seu objectiu, segons el representant francès en el projecte i president del Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES) de França, Jean-Yves Le Gall.
Mentre l'Agència Espacial Europea (ESA) es mostra prudent sobre l'ús d'aquests dos aparells, posicionats divendres passat en una òrbita errònia i amb els quals es té contacte des de Terra, Le Gall va ser molt més taxatiu a l'indicar que no serviran per al sistema de navegació via satèl·lit amb què Europa vol fer la competència al GPS dels Estats Units.
"No seran recuperables [per a la navegació] perquè la seva òrbita no és circular com hauria d'haver estat i per tant no estan en bona situació en un pla orbital. No podran, per tant, servir a la missió Galileu", va indicar l'exastronauta en una entrevista que avui publica la revista 'Usine Nouvelle'.
Proves
Le Gall ha assenyalat que, no obstant, Doresa i Milena, el nom dels dos satèl·lits, podran servir per "efectuar proves d'òrbita i validar el seu funcionament". El responsable del centre espacial francès va indicar que "les conseqüències" d'aquest error "seran limitades", encara que pot provocar un retard en els següents enviaments de satèl·lits de la constel·lació Galileu.
Per a això, va assenyalar, s'han de conèixer com més aviat millor els motius de l'error, per poder continuar immediatament amb el programa de llançament, que en preveu un de nou el desembre vinent.
Galileu preveu estar constituït per 24 satèl·lits, dels quals sis són de recanvi, va recordar Le Gall. A l'espera de conèixer les primeres conclusions de la comissió d'investigació creada per analitzar aquest error, previstes per al pròxim dia 8, Le Gall, que durant anys va presidir el consorci de llançadores espacials Arianespace, responsable d'aquest, va emetre les seves primeres hipòtesis.
"Els més probable és que la disfunció es produís en el quart pis del Soiuz, anomenat Fregat, que situa els satèl·lits en la seva òrbita definitiva després de dues impulsions consecutives. Per un motiu encara desconegut, el segon impuls no es va donar en la bona direcció", ha indicat.
Error de producció
Notícies relacionadesLe Gall ha assenyalat que el coet rus Soiuz no és el culpable de l'error, sinó el sistema Fregat, concebut conjuntament per russos i europeus.
Pel president del CNES es tracta "d'un error de producció" que pot estar lligat als problemes que té la indústria espacial russa en els últims anys. "La comissió d'investigació ha de determinar si es tracta d'un element mal programat o d'un equipament defectuós", ha afirmat.
- Successos Els Mossos investiguen una baralla entre un home i el coronel Pedro Baños mentre firmava llibres per Sant Jordi
- Famosos El canvi radical d'Antonio Orozco després de pesar 127 quilos: "El meu metge em va dir que em podien passar cinc coses"
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Presentador de ‘Col·lapse’ a TV3 Ricard Ustrell farà un parèntesi en la seva carrera televisiva
- Final d’un pontificat L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista
- Benestar Álvaro Bilbao, psicòleg: "Preocupar-se molt per les coses pot ser un símptoma de salut mental fràgil"
- Un mosso rescata els dos ocupants d'un cotxe després de xocar contra un mur i caure a una piscina
- Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi
- LA RESPOSTA ARBITRAL De Burgos Bengoetxea, l’àrbitre de la final de Copa, esclata a plorar: «És molt fotut que li diguin al teu fill que el seu pare és un lladre»
- Producció ambiciosa Un dia en el rodatge de ‘Ravalear’ (Max), la sèrie de Rodríguez i Lacuesta sobre família, cuina i els dilemes de la Barcelona actual: «És necessari que la ciutat es transformi, però ¿a quin preu?»