Gent corrent
Guillem Alfocea i Hernández: "Ara s'ha de fer un esforç per la cultura"
Amb la seva parella, és coeditor d'Arrela, una proposta editorial menorquina.
«Ara sha de fer un esforç per la cultura»_MEDIA_1 /
-¿Com neix la idea de crear una editorial a Menorca?
-Per reconvertir la crisi laboral en una oportunitat i fer el que volem fer, que és cultura. Jo he treballat en l'agricultura ecològica i sempre he tingut inquietuds culturals. La meva parella, Ariadna Ferrer, ha treballat com a periodista en programes culturals de TV-3 i Catalunya Ràdio. La nostra voluntat és que Menorca pugui disfrutar d'una editorial que aporti a la cultura amb la mateixa naturalitat amb què ho fan autors menorquins de primer nivell.
-Arrela té només un any, però ja van pel setè llibre i han fet molt soroll amb la trilogia Versos per la llengua.
-A Versos per la llengua donem una resposta col·lectiva des de la cultura a les agressions del Govern balear. Hem editat tres llibres: Cinquanta-una veus poètiques de Menorca; Trenta-cinc veus poètiques d'Eivissa i Formentera, i Noranta-tres veus poètiques de Mallorca. En total, són 179 autors. [Silenci] La publicació de la trilogia és una mala notícia.
-¿Per què?
-Perquè implica que hi ha un context polític repressiu contra la nostra cultura.
-És quixotesc però, al mateix temps, el senyal d'una dissidència cultural.
-La dissidència, com l'anomena vostè, existeix a cada una de les diferents illes. De la venda de cada exemplar es destinen dos euros a entitats culturals que, a cada illa, es continuen esforçant per defensar la llengua i la cultura. Cada llibre suposa una reflexió identitària i la mobilització contra les agressions. Hem decidit fer tres volums perquè donem importància a fer cultura des de tots els territoris.
-¿Pateixen el centralisme de Mallorca?
-Massa vegades, quan es diu des de Mallorca «Balears» es confon el tot amb la part, quan, en realitat, cada illa té la seva personalitat. La balearitat, si hem de construir-la, és necessari que es faci des de la personalitat de cada illa. Estem intentant construir una xarxa entre illes: que a un autor d'Eivissa com Jean Serra, al qual hem publicat una antologia poètica, el prologui un escriptor menorquí com Pere Gomila és una bona notícia, i això no passava fins ara.
-Parla d'autocapacitació: ¿què els van dir quan van decidir muntar Arrela?
-La gent ha respost bé. Naixem d'una necessitat i un desig personal, i també del convenciment que ara s'ha de fer un esforç per la cultura.
-Hi torna a haver un compromís social.
-Sí.
-És el boom de les microeditorials.
-Hi ha un concepte que em sembla interessant i que ajuda a explicar el que estem vivint. És la coopetència, que jo vaig conèixer per l'agricultura ecològica.
-Il·lustri'm.
-És la fusió de cooperació i competència. Com jo l'entenc, és la idea que amb la competència uns guanyen en detriment d'altres i, per contra, amb la coopetència hi guanyem tots.
-Col·laboració, horitzontalitat…
-Les microeditorials suposen una nova manera d'editar, més horitzontal i creant sinergies. Fem ecoedició i col·laborem amb El Tinter i amb Pol·len Edicions, tots dos a Barcelona.
Notícies relacionades-I s'estrenen a la Setmana del Llibre en Català.
SEnDDiumenge a les 11.30 presentem a la plaça de la Catedral l'obra L'alè de les cendres, de Maite Salord. Aquesta escriptora aprofundeix en la memòria dels vençuts de la guerra civil, i la narració es mou entre Menorca, Eivissa i Mallorca. Es tracta d'un tema important, perquè encara no ha estat rescatat.
