Per a Sonia i Benítez

Al col·lectiu LGTB català ningú li podrà prendre ja la sensació que ha estat pioner, que ha aconseguit el que ningú havia aconseguit abans enlloc. Els seus integrants ho van celebrar ahir. Al Parlament, just després que la llei fos aprovada, hi va haver foto de família i aplaudiments, alegria i una certa ràbia continguda. El portaveu del Front d'Allibertament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, ho va proclamar amb rotunditat: va demanar al Govern català que desenvolupi sense dilació la llei aprovada i va recordar que hi ha 77 països on l'homosexualitat està penalitzada. En alguns, amb la mort.

La festa va seguir a la glorieta de Sonia, perquè quan arriben els dies històrics és imprescindible recordar els que s'han quedat pel camí. Sonia va donar el nom a la glorieta on va perdre la vida. Res va ser casual aquella nit. La matinada del 6 d'octubre de 1991 un grup de skins van entrar al parc de la Ciutadella. José Rescalvo Zafra, de 45 anys, conegut com a Sonia, dormia allà amb una altra gent. Sis joves li van donar puntades de peu fins que se'n van cansar i la van pegar amb un pal fins a la mort. Els Mossos els van detenir un temps després. Sonia va ser el primer transsexual assassinat per la seva condició sexual. I va donar peu a una altra forma de veure aquestes situacions. Llavors no hi havia una fiscalia de delictes d'odi i discriminació a Barcelona.

Molt més recent és la història de Juan Andrés Benítez, que l'octubre del 2013 va morir al Raval després de ser violentament detingut i apallissat per diversos mossos. Representants del col·lectiu gai creuen que la seva homosexualitat va influir en la seva mort, que en part van anar per ell per això. En qualsevol cas, Eugeni Rodríguez va dedicar ahir la llei contra l'homofòbia a Sonia i a Benítez.

A la glorieta de Sonia hi havia ahir a la tarda actuacions. Sonava la música, malgrat que no hi havia gaire gent. S'havien passat tot el dia en dansa i a la tarda es va notar. Veterans com Armand de Fluvià i Jordi Petit, que al Parlament van representar els històrics de la lluita, van participar en la celebració al costat de la gent jove, amb una altra vida, una altra mirada. Per exemple, la d'Elena Longares, de 31 anys, lesbiana i empleada en associacions LGTB: «És un dia exemplar, un fet històric. Per fi podem denunciar la discriminació que patim. Com a lesbianes és un reforç per a la nostra visibilitat».No només homes     

Notícies relacionades

«No m'hauria pensat mai que arribaríem fins aquí»

Catalunya es dota d'una pionera llei integral contra l'homofòbia

Marta Velasco, de 28 anys, que treballa en una gestoria també veu un punt d'inflexió en el que ha passat: «Per fi les persones bisexuals es comencen a visibilitzar. Això obre la porta a una feina específica contra la discriminació en tota la seva diversitat». La seva no és una opinió aïllada. Per a la gran majoria de la gent no implicada, el col·lectiu LGTB equivalia essencialment al dels homes homosexuals. Ara, diuen, no només es parlarà d'ells. Per a Laura Cañadas, de 25 anys i empleada en una assessoria laboral, la llei serà «una eina molt potent, ara la gent es pot atrevir a denunciar, és molt més fàcil». Però Cañadas adverteix que no tot serà bufar i fer ampolles i que la comunitat LGTB sap que no es pot relaxar contra la discriminació: «Sempre haurem d'estar atents»:

Pepe Oliva té 44 anys i costa arrencar-li una frase. Però al final sap resumir amb eficàcia el balanç de la jornada d'ahir: «S'ha de creure en la utopia».