La xarxa elèctrica arriba a l'últim poble de Catalunya

Fets tan comuns com carregar la bateria del mòbil o un ordinador en un endoll, o veure una pel·lícula senceran, eren, fins fa poques setmanes, tota una aventura per als veïns del Meüll, una pedania del municipi de Castell de Mur, en ple pulmó del Pallars Jussà, que vivia entre tenebres. És l'últim poble habitat de Catalunya que quedava sense xarxa elèctrica. Ara, a només un determinat nombre de granges i masies els falta connexió amb la xarxa. Fins ara, les dues úniques famílies del Meüll s'havien espavilat amb llums de carbur, de propà, llanternes i, durant les últimes dècades, amb generadors elèctrics. Aquests instruments quedaran ara per a la col·lecció. Els comptadors a les portes ja són una realitat.

A l'octogenari Pepito Belart, un dels veïns que s'han resistit a abandonar el seu estimat poble, se li humitegen els intensos ulls blaus que té. Està emocionat. Havia perdut totes les esperances de veure la llum al Meüll. Pensava que se n'aniria a l'altre món sense veure-ho, però la perseverant lluita que ha portat a terme juntament amb altres habitants del lloc ha donat els seus fruits, i ha rebut amb alegria els quatre quilòmetres de línia elèctrica que han portat la llum.

Belart ha viscut tota la vida al Meüll, amb la seva dona, l'Agustina. Aquí s'han guanyat la vida gràcies al camp i han criat sense luxes els seus quatre fills. «T'acabes acostumant a tot», afirma resignat. En el seu cas, s'il· luminaven amb llums de càmping gas i espelmes, i escalfaven l'aigua a la cuina de butà. «Ara que la nostra petició ha estat atesa, hem de fer posar la llum», afirma aquest habitant que ja ha sol·licitat la instal·lació a la seva vivenda. De tota manera, a punt de complir els 90 anys, sembla que es resisteix a les comoditats. No ha tingut mai cotxe i es desplaça amb el tractor, fins i tot per anar a comprar a Tremp, la capital de la comarca.

L'altra família que viu al poble és la formada per Ramon Porta, de 63 anys, i la seva dona, l'Antònia. Ell, molt aficionat a la caça, és natural del Meüll, de can Ramonet, i ella del Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Han viscut a cavall entre Barcelona, on van obrir un taller mecànic i van criar les seves dues filles, i el Meüll. Des de la seva terrassa, tenen un extraordinari mirador de la conca de Tremp. Quan eren a la ciutat enyoraven el poble, i van tenir clar que, quan arribés l'anhelada jubilació, s'instal·larien al Pallars.

«Aquí es necessiten molt poques coses per viure. I m'he adonat que amb menys, es viu millor i més tranquil», assenyala Porta. Aquest matrimoni s'entreté buscant bolets i cargols o recollint ametlles. «No tenim temps d'avorrir-nos», exclamen gairebé alhora mentre comenten que, malgrat que són «molt feliços» per l'arribada de la llum, no tenen clar que l'electricitat els canviï la vida per bé. Tenen por que els seus passatemps favorits, contemplar els bucòlics paisatges i xerrar relaxadament, passin ara a un segon pla.

COMARCA SEMBRADA DE PALS / A Porta, un autèntic enamorat d'aquest lloc, el diverteix explicar que al poble va arribar abans internet que la llum, ja que s'aprofitaven del senyal d'un repetidor pròxim al municipi. També resulta paradoxal que el Pallars Jussà sigui una de les comarques amb més torres elèctriques de Catalunya.

La seva dona afegeix que tenen molt a agrair al generador, però que resultava molt sorollós, a més de no tenir prou força per posar en marxa la majoria d'electrodomèstics. «A partir de les 10 de la nit», continua, «no es podia veure la televisió, havíem d'apagar el generador per carregar-lo i per poder dormir tranquils. No sabíem com explicar-ho als néts», comenta la dona, que la primera vegada que va trepitjar el

Meüll va jurar i va perjurar que no hi tornaria mai més. Però el seu marit li va acabar encomanant la passió per aquestes terres. «Vaig descobrir que aquí sí que es podia disfrutar de la vida. Aquest ritme t'ho permet», afirma.

Ara el que més desitja és poder comprar una rentadora, ja que encara renta tota la roba a mà, i també un congelador. «Com que no podíem guardar el menjar, agafàvem per exemple els pollastres o els conills vius de Tremp i aquí els matàvem i els cuinàvem», explica.

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

L'alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, espera que l'arribada del subministrament elèctric sigui el preludi de la repoblació del municipi. Està convençut que la realitat del Meüll canviarà en molt poc temps. Ara veu possible la recuperació d'un poble que a principis del segle passat tenia uns quaranta habitants però que, els anys setanta, es va anar apagant a poc a poc perquè els veïns, amb la industrialització, van emigrar cap a les ciutats buscant una vida millor. «Si no hi ha serveis, no hi ha futur», declara el regidor. De fet, des de l'inici de les obres d'electrificació ja s'han rehabilitat quatre cases de segona residència.

Els treballs d'electrificació al Meüll han tingut un cost de 300.000 euros i han estat finançats per la Generalitat, l'Ajuntament de Castell de Mur, la diputació de Lleida i els veïns del poble. Tots ells esperen que aquest privilegiat entorn natural recuperi, amb la llum, l'esplendor perduda.