Ageda Blasco: "El vincle entre pobresa i malnutrició es nega"

El 4 de desembre, la Coalició pel Dret a l'Alimentació, juntament amb l'Institut de Drets Humans de Catalunya, va assistir a una presessió de l'examen periòdic universal (EPU), a Ginebra, per presentar l'Informe sobre el Dret a l'Alimentació a Catalunya, que denuncia la vulneració del dret a l'alimentació. L'estudi, pioner, se centra en Ciutat Vella i Nou Barris.

-¿En què consisteix l'EPU?

SEnDL'EPU és l'instrument de l'ONU encarregat d'avaluar la situació dels drets humans al país a partir de les informacions aportades pels governs, pels mecanismes internacionals de protecció dels drets humans i per la societat civil. El nostre objectiu era informar sobre la situació de vulneració del dret a l'alimentació.

-L'estudi recull «l'impacte de la crisi sobre el dret a l'alimentació adequada».

-La tesi principal és que la crisi financera i econòmica s'ha utilitzat de pretext per retallar en drets socials i ha perjudicat el dret a l'alimentació adequada.

-¿Hi ha una resposta institucional a l'emergència alimentària?

-Es nega el vincle entre pobresa i malnutrició. Parlen de falta de voluntat, de mals hàbits, de desconeixement…  El dret a l'alimentació no s'ha desenvolupat mai, així que és difícil quantificar quantes persones han tingut el dret vulnerat.

-Hi ha 234 institucions que treballen en el territori repartint aliments...

-Sí, els governs deleguen la seva responsabilitat en el compliment d'un dret, en aquest cas el d'alimentació, a entitats del sector privat. És una mesura pal·liativa que no garanteix el dret. Per això advoquem per un enfocament de polítiques públiques garantistes del dret.

-Aquesta és una de les recomanacions de l'informe, ¿quines altres?

-Primer que es reconegui el dret a l'alimentació a la Constitució. Està reconegut en compromisos internacionals que ha ratificat l'Estat espanyol, però no són vinculants, de manera que ara és una qüestió de voluntat política. I que es desenvolupi una normativa interna en els diferents nivells de la jurisdicció, de forma que  s'entri en detall en les polítiques que garantirien el dret a l'alimentació.

-Donen xifres: set milions de persones a Espanya pateixen malnutrició.

-I en situació de pobresa a Espanya hi ha tres milions de persones, i en risc d'exclusió social, 13 milions. En la situació en què estem és molt fàcil passar de la vulnerabilitat a la pobresa. El problema és que ningú està parlant d'això. Nosaltres decidim trencar el silenci.

-¿Per què no en parlem, d'això?

-Perquè no volem pensar que som un sud global. No hi ha polítiques educatives sobre nutrició i hàbits saludables, i no es promou la cultura alimentària local. Paral·lelament a això, qui té més presència en la creació de cultura alimentària són les grans marques a través de la publicitat. No hi ha dades oficials sobre malnutrició a l'Estat espanyol, i les que hi ha estan en disputa per la seva interpretació, és a dir, el que no existeix és el nexe entre pobresa i malnutrició.

-Van fer l'estudi a través d'una campanya de  crowdfunding.

-Sí. Ho hem elaborat entre diverses organitzacions: Edpac, Entrepobles i Observatori DESC.

Notícies relacionades

El TSJC permet a un pare personar-se per impedir l’eutanàsia del seu fill

Una discussió en una fleca de l'Estartit per demanar una barra de pa en català acaba als jutjats

-¿Continuen generant aliances?

-La nostra intenció és posar en marxa tots els mecanismes per presentar-lo al Consell de Drets Humans. Hem establert contacte amb l'ambaixada d'Espanya perquè el ministeri convidi de manera oficial la relatora de l'ONU del dret a l'alimentació.