El millor profe d'Espanya

Quan César Bona arriba a classe cada dimecres, la primera cosa que demana als seus alumnes de cinquè curs és que li escriguin una història surrealista. Ell els dóna la frase d'inici -una cosa així com «la història del llargarut Don Puyuelo de la Cortada que va saltar a dins d'un pou i va trobar una pedra preciosa capaç de transformar...» o alguna altra cosa per l'estil- i els nois han de continuar el relat. Aquesta és només una de les moltes tècniques que utilitza Bona per estimular la creativitat dels seus estudiants. També els anima a elaborar els seus propis curtmetratges (escriure el guió, interpretar-lo i gravar-lo), a exercir d'advocats o mediadors amb els seus companys de classe, a opinar sobre les activitats que tenen lloc a l'escola i dins de l'aula. «I a investigar, a indagar pels seus propis mitjans sobre qüestions diverses», afegeix el docent.

César Bona (Ainzón, Saragossa, 1972) es va convertir fa uns dies en el millor professor d'Espanya. O, més exactament, en l'únic espanyol que figura a la llista de 50 finalistes del Global Teacher Prize, un guardó internacional que reconeix la tasca del professorat i al qual van presentar la seva candidatura més de 5.000 aspirants de 127 països. El premi està dotat amb un milió de dòlars (uns 800.000 euros), cosa que l'equipara, almenys en l'aspecte econòmic, al Nobel. «Ser l'únic espanyol és una responsabilitat, sí. Però estic convençut que aquí hi ha un munt de professors que fan una gran tasca innovadora, anònima i amb pocs mitjans, i que podrien ser finalistes en lloc meu», afirma el mestre, que aquest any ha començat a fer classes al col·legi Puerta de Sancho a Saragossa.

PER QUÈ ELL / ¿Però què ha fet de particular César Bona? Un dels seus principals èxits, diuen els que han treballat amb ell o els que han pogut conèixer el resultat de les seves activitats, és la seva empatia, la seva capacitat per connectar amb els alumnes i detectar què els falta i com se'ls pot incentivar. «D'aquesta manera, a totes les escoles on ha estat ha aconseguit treure el millor dels estudiants», destacava, en el vídeo que es va incloure en la candidatura per al Global Teacher Prize, María Victoria Broto, exconsellera d'Educació del Govern d'Aragó.

El 2007, per exemple, Bona va arribar al col·legi Fernando el Católico del barri Oliver, un dels més desafavorits de la capital aragonesa, i es va trobar amb una classe de xavals de 10 anys on hi havia alumnes que encara no sabien llegir. «Era un grup heterogeni, tot i que amb una majoria d'estudiants d'ètnia gitana, i se'm va acudir que potser ells em podien ensenyar alguna cosa a mi», explica. I va aprendre a tocar el 'cajón', instruït pels seus alumnes. També va organitzar una obra de teatre amb tota la classe, que va aconseguir reduir l'absentisme i amb la qual els nois, a més de millorar en comprensió lectora i expressió oral, van guanyar -«i això és important», subratlla el mestre- en autoestima.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El reconeixement més enllà de les fronteres del col·legi (o del barri) li va arribar l'any següent, quan es va fer càrrec de l'escola unitària del poble de Bureta (Saragossa), on assistien només sis alumnes. En aquest cas, l'estratègia per cohesionar el grup -petit però desavingut- va ser un curtmetratge de cine mut, La importancia de llamarse Applewhite, que s'ha projectat en festivals de cine infantil de tot el món. L'experiència pedagògica va guanyar un premi del Ministeri d'Educació.

A més de la creativitat, Bona intenta que els seus alumnes «desenvolupin l'esperit crític i sàpiguen plantejar alternatives». Això és el que va fer en la seva següent destinació, a la localitat de Muel (també a Saragossa), on l'arribada al poble d'un circ va ser el desencadenant d'un treball escolar que va acabar convertint-se en una protectora d'animals virtual, batejada com El Cuarto Hocico. La  iniciativa, recollida en un llibre amb el mateix nom, té avui un abast internacional -Children for Animals- i li va suposar al mestre el seu segon premi ministerial.