'Ciutat morta' desencadena una onada d'indignació i la petició de la reobertura del 'cas 4-F'

L'emissió, dissabte, del documental 'Ciutat morta', pel·lícula premiada de Xapo Ortega i Xavier Artigas, en el programa Sala 33, ha desencadenat una onada d'indignació que pot causar la reobertura del cas. Alguns partits polítics ja han reclamat que es revisin les sentències del denominat 'cas 4-F' davant els dubtes suscitats. Existeix un cert consens que la reobertura del cas serà inevitable si apareixen noves proves. A més de l'emissió del reportatge, les xarxes socials han reflectit la indignació i han protagonitzat aquest cap de setmana el descobriment a l'opinió pública d'un drama que esquitxa la Guàrdia Urbana de Barcelona i la imatge internacional de la ciutat. 

Les circumstàncies que envolten el cas fan necessari que "sigui reobert", ha indicat aquest dilluns el president del grup d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella. "Creiem que és un tema molt important i sensible, amb fets molt greus que considerem que han de ser aclarits", ha subratllat el president del grup municipal d'ERC.

"És una obvietat que s'ha d'obrir el cas", ha afirmat el diputat i portaveu de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), David Fernández, a RAC1. El líder d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha considerat que és "urgent" reobrir el cas que recull el documental 'Ciutat morta'. Guanyem Barcelona ha exigit a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que actuï contra "els greus casos de corrupció" que denuncia el documental 'Ciutat morta'. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha considerat que "seria el més normal del món" que, després de l'"alarma social" generada pel pas per la televisió del documental 'Ciutat morta', la fiscalia tornés a examinar el cas relatat i decidís si hi ha elements nous que justifiquen reobrir el judici. 

'Ciutat morta' recull els fets que es van produir el 4 de febrer del 2006 a la nit, quan un guàrdia urbà va resultar greument ferit al carrer Sant Pere Més Baix, a Barcelona, en el transcurs del desallotjament d'una festa okupa. L'alcalde era llavors el socialista Joan Clos. Després d'aquests fets es van produir detencions i condemnes d'uns quants anys. Una de les joves condemnades, Patricia Heras, es va suïcidar durant la condemna. Tots ells es van declarar sempre innocents i van denunciar tortures policials. Al final del reportatge, s'assegura que hi ha elements suficients per reobrir el cas, al confirmar-se la versió que un test va ferir greument l'agent i no pedres llançades des del carrer. En aquest cas, l'Ajuntament de Barcelona podria ser-ne el responsable indirecte, al ser el propietari de l'edifici i haver permès la festa. 

TRIAS DEFENSA LA GUÀRDIA URBANA 

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en declaracions a RAC1, ha dit que no ha tingut l'oportunitat de veure el documental, que ha definit com "de part", és a dir, que només reflecteix els testimonis d'una de les parts en conflicte. Malgrat no haver vist el reportatge 'Ciutat morta', Trias opina que "barreja" els fets ocorreguts a Barcelona el 4 de febrer del 2006 i les seves conseqüències amb "altres actuacions d'algun membre de la Guàrdia Urbana", condemnat per tortures, i que això "és injust" per a aquest cos d'agents municipals, al qual ha assegurat "defensar a ultrança". En una línia semblant s'ha manifestat el president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández. Finalment, el tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Joaquim Forn, ha anunciat aquest dilluns que l'ajuntament portarà a la fiscalia el documental 'Ciutat morta' i qualsevol prova que puguin tenir sobre els fets del 4 de febrer al Palau Alòs del carrer de Sant Pere Més Baix.

ASSOCIACIONS DE VEÏNS

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha demanat que la fiscalia reobri el cas al valorar que hi ha elements suficients per reconsiderar les decisions judicials i obrir el que consideren "un esgarrifós muntatge policial, polític i judicial". "Cal restablir tota la veritat. Els innocents han de ser exonerats, i els culpables del muntatge, condemnats", han afegit. La FAVB ha lamentat també que el Sindicat de Mossos d'Esquadra digués a Twitter que el documental 'Ciutat morta' és una "fantasia".

AUDIÈNCIES TELEVISIVES

L'emissió del reportatge va disparar dissabte les audiències d'El 33, que va superar la seva germana gran, TV-3, i es va convertir en el programa més vist de dissabte a Catalunya, amb 569.000 espectadors i una quota de pantalla del 20%.

Les xarxes socials i fins i tot els missatges de mòbils (inclosos els whatsap) es van convertir en el motor de l'emissió al convidar a la seva visió per conèixer uns fets poc coneguts per l'opinió pública. El reportatge és accessible també a Youtube de manera íntegra, sense censures. 

EL REPORTATGE

La projecció per la tele pública del reportatge s'ha endarrerit fins ara a causa del seu contingut polèmic i incòmode. Recupera el complex i espinós 'cas 4-F', una festa en un edifici okupat que va acabar amb set detinguts, diversos ferits, un guàrdia urbà en estat vegetatiu i el posterior suïcidi temps després de la jove Patricia Heras, detinguda a l'Hospital del Mar, on va arribar després de tenir un accident de bicicleta.

CLAM A LA XARXA I AL CARRER

Notícies relacionades

Hereu demana reobrir el 'cas 4-F' si hi ha noves dades

Els protagonistes del 4-F

L'emissió va arribar precedida de la polèmica per la mesura cautelar del jutjat 25 de Barcelona de censurar cinc minuts del documental, al considerar que algunes imatges i opinions sobre l'excap d'Informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona Víctor Gibanel podrien afectar el seu dret a l'honor. Cinc minuts que ja han tingut centenars de milers de visualitzacions a internet.

Després de l'emissió dissabte passat, centenars de persones es van concentrar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per protestar sobre els fets i van inundar l'espai d'espelmes en un espontani homenatge a Patricia Heras. Els 'hashtags' #ciutatmorta, #totciutatmorta i #ciutatmorta33 han estat 'trending topic' a Catalunya.