La segona jornada d'una infermera

La Cristina arriba amb la seva mare a la una i vint de la tarda a casa. Té al voltant de dues hores per avançar una mica de deures i dinar. A dos quarts de quatre haurà de tornar a l'escola i no sortirà fins dues hores més tard. Després anirà a les activitats extraescolars. Una jornada intensa que deixa el temps just per fer les tasques. Exactament fins a dos quarts de deu. «A partir d'aquella hora, si no ha acabat li dic que ja n'hi ha prou», explica la seva mare, Pilar Esteras.

Avui els deures són una mica singulars. La Cristina ha de fer un vídeo en què surti fent una recepta i explicant-la en anglès. Ha triat la pizza. La seva mare l'ajudarà amb l'execució. És el primer vídeo que fa des que va començar l'escola, però des dels cinc anys utilitza l'ordinador per fer deures de classe, com presentacions de Power Point o recerques per a treballs. Ara té 10 anys i cada vegada fa anar millor les noves tecnologies.

Aviat es posa mans a l'obra. A la cuina prepara un plat amb la farina, els ous, el llevat i tot el que necessita per fer la pizza. Sembla que la tasca d'avui l'ha agafat amb ganes, cosa que no passa sempre. Normalment és la mare la que li ha de dir que s'hi posi. I «¡quin rotllo!» és la resposta. «Hi ha dies de protesta i dies d'enrenou», explica Esteras. «Menys per fer plàstica i música», puntualitza la Cristina.

Esteras explica que fins a aquest curs es posava amb ella a fer els deures. Ara que està fent 5è de primària la va deixant que vagi fent les tasques més sola. Fins a aquest curs sí que li prenia la lliçó o es posava més amb ella. «Ara l'ajudo a organitzar-se», comenta. També li fa fer algun dictat per practicar ortografia, fan problemes de matemàtiques que no entén prou bé o busquen per internet exercicis d'anglès. Queda clar que Esteras, infermera de professió, dedica temps al suport escolar de la seva filla.

Notícies relacionades

Sort del reforç dels voluntaris

L'OCDE avisa que els deures alimenten la desigualtat escolar

Esteras defensa rotundament les classes extraescolars, malgrat que treguin temps per fer els deures. «Tenim un sistema molt quadriculat. Cada nen és un món i no tots tenen els mateix interessos ni les mateixes habilitats». És per això que la Cristina va a teatre i fa esport totes les tardes abans de fer les tasques.

Amb el seu germà Diego, que ara estudia 3r d'ESO, la batalla és diferent. Amb gairebé 15 anys ja no li pregunten la lliçó ni l'ajuden a organitzar-se. Però que hagi d'utilitzar l'ordinador per fer els treballs el pot portar a més d'una distracció. Pros i contres de les noves tecnologies.