Magisteri tindrà un examen específic d'accés el 2017

Els estudiants que vulguin estudiar les carreres de Mestre d'Educació Infantil i Mestre d'Educació Primària en alguna de les facultats catalanes que imparteixen aquestes titulacions hauran de fer, a partir del juny del 2017, una prova específica d'accés per demostrar les seves habilitats comunicatives i acreditar que tenen experiència prèvia treballant amb menors, segons va avançar el coordinador del programa de Millora i Innovació a la Formació del Professorat, Miquel Martínez. Aquest examen es realitzarà al marge de la revàlida que aquell any faran els estudiants.

L'objectiu de la prova d'accés, inspirada en la que es fa a Finlàndia, és comprovar que, a més dels coneixements bàsics, els estudiants que aspiren a convertir-se en mestres tenen una aptitud i habilitats personals, com l'empatia i la capacitat de lideratge i de treball col·laboratiu, que els predisposen favorablement per exercir la professió, va explicar Jari Lavonen, professor d'Educació de la Universitat d'Hèlsinki i participant en un simposi organitzat ahir a Barcelona per l'equip que treballa en la reforma dels estudis de Magisteri a Catalunya.

«Un terç dels països europeus ja té proves específiques d'accés per a Magisteri i alguns d'ells també fan entrevistes als candidats», va indicar Enric Prats, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i també coordinador del programa. «A més -va indicar Prats-, hi ha una dotzena de països, entre ells França, Itàlia, Finlàndia, Islàndia i Croàcia, en què la titulació de mestre té nivell de màster».

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

ESTUDIS DE CINC ANYS / Un dels reptes que s'han fixat els promotors d'a-questa reforma, en què participen 40 grups de treball, formats per professors universitaris, mestres i representants de l'Administració, és que els estudis de mestre s'equiparin -o «s'harmonitzin», com ho va definir Miquel Martínez- als de professor de secundària. Això passa, va indicar el catedràtic de la UB, perquè «siguin estudis de 300 crèdits, és a dir, de cinc anys de durada». La fórmula podria ser la del 3+2, «encara que això s'ha d'acabar de determinar en el debat que s'obri quan es tracti sobre la implantació dels nous graus», va precisar.

Una altra aspiració dels coordinadors del pla de millora de Magisteri és incrementar el reconeixement públic de la professió docent. «En l'actualitat, malgrat que és una professió que té una bona reputació, un professor necessita haver treballat 40 anys per poder millorar el seu salari en un 40%. Al Regne Unit, en 10 anys, l'augment salarial pot ser de fins al 70%», va assenyalar Prats. Prestigiar la professió és una manera, va afegir, de fer que aquests estudis siguin més atractius per als joves que comencen a la universitat i de captar els més brillants.