«Les dones pateixen més la 'grassofòbia' que els homes»

La grassofòbia també és una qüestió de sexe. Sergi Martos i Aimée Rosa en són l'exemple. «Les dones pateixen més la grassofòbia que els homes», diu ella. «Jo no crec que sigui exactament així. El que passa és que a la grassofòbia s'hi afegeix el sexisme», replica ell.

Sigui o no una qüestió d'homes i dones, la veritat és que la seva història és diferent. Ell no va patir cap tipus de discriminació al col·legi pel seu pes. Si de cas els complexos van sortir en l'adolescència. «Llavors em va passar allò de sortir amb la jaqueta tapant-me a l'estiu», explica.

Per a ella tot va ser més complicat. Si els nens ataquen on poden, el pes era el seu taló d'Aquil·les. «En educació primària ho vaig passar fatal. Era l'única grassa». El pas a l'institut tampoc va ser gaire més senzill. «No vaig utilitzar roba ajustada fins als 16 anys, sentia que era inútil». En el batxillerat va canviar d'institut. Ara, als 17 anys, estudia a casa.

El seu sobrepès és degut a problemes de salut, mentre que ell parla de genètica. Durant uns mesos va estar anant a una endocrina, que li va posar una dieta. «I com més estricta és la dieta, més et limites tu». Llavors va començar a obsessionar-se, fins que va acabar deixant-la.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Tots dos també troben problemes amb la roba. Martos explica que fa poc va anar a comprar uns pantalons de la talla que sempre usa a la botiga on sempre compra i no li cabia ni a la cama. Rosa també s'indigna per la falta de pantalons de la seva talla a la majoria de botigues.

Ella ha creat ara a Barce-lona un grup de Stop Gordofobia local. La pàgina principal l'ha ajudat. «Veure que hi ha gent que pateix o ha patit coses semblants per les quals has passat tu en algun moment et fa sentir menys sola -explica-. «Més compresa i recolzada».