Educació en la confiança

Els que treballen en l'àmbit de la seguretat a internet saben que no hi ha cap eina millor que el mateix usuari, per bé o per mal, i amb nens i adolescents, insisteixen que el que és millor és generar confiança.

1. Casos de ciberassetjament des d'una "broma"

2, No pensar que els nens ho saben tot

3. La ineficàcia dels filtres parentals

4. Tenir en compte la maduresa del menor

5. Compartir hores i jocs amb els nens

Hi ha moltes apps infantils pensades perquè les puguin usar els nens amb tota confiança, i altres no de tanta confiança que amaguen 'malware' en anuncis i similars. Els experts aconsellen que els pares acompanyin els nens en aquests primers passos i captin quina és la intenció del joc. «S'han de mirar també els jocs que contenen xats perquè això ja presenta un vincle comú. Si hi ha adults que busquen rotllo jugant als Emparaulats, per què no pensar que pederastes busquen menors», diu Jorge Flores.

6. Que sàpiguen que poden demanar ajuda

«Internet pot ser una barrera o un pont amb els teus fills, depèn del que un pare o una mare hi inverteixi. Si l'ajudes i el nen veu que té un problema et demanarà ajuda; si has passat d'ell, la buscarà per un altre costat. No s'ha d'esperar als 16 anys per preguntar què fa», afirma el subinspector Ferran Regina, dels Mossos d’Esquadra. «S'ha de treballar el desconeixement dels pares en temes tecnològics. Un nen de 10 anys no pot estar a Facebook. S'han de respectar les regles», recorda la inspectora Leis.

7. Treballar l'empatia en els agressors

«És clarament un error donar un 'smartphone' a un nen de 8 o 9 anys, perquè no hi ha una capacitació prèvia del menor i té massa prestacions perquè les sàpiga gestionar d'una manera eficaç. S'ha d'anar a poc a poc», afirma Jorge Flores, director de Pantalles Amigues, oenagé que promou l'ús de les tecnologies en educació. «S'ha de valorar la maduresa del menor, les oportunitats i els riscos, perquè si volem donar-li el mòbil per saber on és i que ens truqui ¿què fèiem fa cinc anys?». afegeix.

Les operadores de telefonia han intentat també promoure dispositius pensats «per a nens» amb controls parentals i continguts específics i limitats, però no han triomfat. «Ens vam adonar que ni els nens volien una tauleta per a nens ni la meva mare volia un mòbil per a gent gran. Ells volen utilitzar el que fa servir tothom», explica Jesús Guijarro, director de responsabilitat social corporativa a Orange. «Posar filtres parentals a un menor és donar-li gairebé un estímul per saltar-se'ls», afirma l'executiu.

Notícies relacionades

Escoles desbordades

L''smartphone' posa el ciberassetjament a les aules de primària

L'aparent facilitat amb què els nens fan anar les tauletes o els mòbils fa pensar a molts adults que els nens en saben més que ells. I no és així. L'habilitat per imitar comportaments no implica coneixements tècnics. I el 'malware', la suplantació o quan s'ha d'instal·lar un programa, no és una cosa amb la qual ningú neix ensenyat. «Són ingenus, menteixen en l'edat per entrar en una xarxa social i no se'ls acut que els altres també poden fer-ho», adverteix la inspectora Inmaculada Leis.

«La majoria dels casos de ciberassetjament que es produeixen a la xarxa comencen entre els mateixos nens, com una broma, fins que reconeixen que se'ls escapa de les mans», adverteix Robert Shilling, coordinador de la unitat contra l'explotació de menors a Interpol. «Molts creuen que estaven parlant amb el seu nòvio o la seva nòvia virtual. I una setmana més tard la foto que van enviar com a prova íntima apareix en una xarxa social o en un grup de Whatsapp i la veuen els companys, i des d'allà tothom», explica.