L''smartphone' posa el ciberassetjament a les aules de primària

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) sosté que un de cada quatre nens de 10 anys «disposa de telèfon mòbil», i això és així des del 2010, el primer any en què van tenir estadístiques sobre menors. A partir d’aquesta edat, el percentatge puja gairebé exponencialment, i als 15 anys disposa de mòbil gairebé el 90% de la població. Però les estadístiques comencen tard i cada vegada es veuen més mòbils i tauletes amb connexió a internet i apps en poder de nens més petits de 10 anys. De fet, han passat a ser el regal cobejat per les festes de Nadal o en les comunions catòliques, que solen fer-se entre els 8 i els 9 anys. I han fet que els insults de classe passin abans a la xarxa i es converteixin en ciberassetjament. O que es vegin exposats abans a pederastes disfressats en xarxes socials.

Per això, els experts alerten que la formació en els riscos de les noves tecnologies als menors es comenci abans i no s’esperi, com fan a molts col·legis, fins al primer curs de l’ESO (12 anys) o a l’últim curs de primària, és a dir, a partir dels 11 anys.

«Si esperes als 14 anys, com a pare ja gairebé has perdut la seva atenció. Com més aviat comencis, millor, perquè és quan t’escoltaran. Al Regne Unit, un terç dels menors de tres anys tenen contacte amb un mòbil», advertia, en aquest passat Mobile World Congress, Janice Richardson, coordinadora d’Insafe, la xarxa de centres del recentment acabat programa Safe Internet, de la Unió Europea, per educar els nens en noves tecnologies.

I no parlava només de delictes com el ciberassetjament, la suplantació d’identitat per aconseguir fotos eròtiques de menors o el xantatge. Richardson alertava també sobre l’acceptació de software capaç de captar dades personals o contrasenyes (malware) a l’usar aplicacions gratuïtes; el robatori de contrasenyes entre companys, les compres on line o l’accés a pàgines o vídeos pornogràfics o violents, o que fomentin l’anorèxia o la bulímia, per exemple.

«Els nens sempre són nens. Experimenten, són curiosos… Se’ls ha d’ensenyar que no saben tant de tecnologia com ells es pensen i que han de mesurar les conseqüències que poden tenir els seus actes. Tornar a desenvolupar el lòbul central del cervell, ensenyar-los a raonar», afegeix Richardson.

EDUCACIÓ TRANSVERSAL / A Catalunya, Ensenyament, que acaba d’avalar un informe del Consell Escolar de Catalunya que recomana que s’utilitzin els mòbils a classe, recorda que els perills d’internet són un tema que s’aborda «transversalment» en tutories o a classe d’informàtica, no en el currículum.

Els Mossos d’Esquadra van començar el 2008 a fer xerrades a nois de 10 i 11 anys, i han anat reduint l’edat fins als actuals 8 anys. «Ara els pares ja no poden controlar l’ordinador, perquè cada vegada es connecten més des d’on volen, amb el seu mòbil o el del pare o la mare. És millor fomentar el sentit de la responsabilitat del menor», explica el subinspector Ferran Regina, cap de la unitat central de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos, que són els que imparteixen formació a les escoles catalanes. «Hi ha diversos formats, amb simulacions i tallers. Un és el conte de la cibercaputxeta vermella. Aquest conte infantil servia per educar els nens perquè no es fiessin dels desconeguts i ara serveix per explicar el mateix però amb una Caputxeta amb compte a Facebook», afegeix.

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades acaba de començar un cicle de conferències a pares i a alumnes de col·legis públics i concertats de Catalunya sobre com protegir la privacitat on line.

També la Policia Nacional ha implantat un pla director contra l’assetjament escolar, als centres i a internet. «Estem veient casos de ciber-

Notícies relacionades

Escoles desbordades

Educació en la confiança

assetjament a primària. S’ha de conscienciar els pares, els nens i els col·legis que prenguin mesures i que denunciïn, perquè a més a més de ser un problema molt greu, si no s’atura a temps, els agredits es poden acabar convertint en agressors», diu Inmaculada Leis, inspectora en cap de la Unitat Central de Participació Ciutadana de la Policia Nacional.

Les operadores de telefonia van forjar aliances el 2007 per promoure webs de consells per a pares i filtres parentals, a més a més de col·laboracions amb altres entitats com Protegeix-los o Pantalles Amigues i van acordar, a nivell internacional, crear un filtre pel qual veten les pàgines que difonen pornografia infantil. Altres iniciatives són més privades, com la d’Orange, en què els seus empleats destinen algunes hores de la seva jornada laboral a fer xerrades en col·legis sobre riscos on line.