Un eclipsi que no es repetirà en 11 anys demà ocultarà el 63% del Sol

Els eclipsis de Sol han perdut el valor científic que van tenir en el passat, quan no hi havia ni satèl·lits ni grans telescopis, i per descomptat també s'han desprès de tota vinculació amb el món de l'esoterisme, però continuen sent una eina accessible per acostar-se al món de l'astronomia i un esplèndid espectacle visual que és millor no perdre's. Així que aficionats de tot Europa, armats de càmeres per immortalitzar el moment i filtres per protegir els ulls, esperen com si fos la primera vegada l'eclipsi de Sol que demà al matí es podrà observar a tot el continent. En el cas d'Espanya, qui no el pugui veure no tindrà una altra oportunitat del mateix nivell fins a l'any 2026.

La cita a la ciutat de Barcelona començarà a les 9.11 hores, amb uns minuts de més o de menys a la resta de Catalunya, i arribarà a la plenitud a les 10.16. En aquest moment, la superfície del Sol quedarà tapada en un 63%, cosa que en llocs on el cel estigui serè permetrà disfrutar d'un lleuger enfosquiment ambiental. Amb posterioritat, la Lluna s'anirà apartant del camp visual fins a deixar el Sol sense ombres a les 11.27. Això és el que tècnicament es coneix com a «eclipsi parcial».

PERÍODE DE RETORN / Els eclipsis solars tenen lloc quan el Sol, la Lluna i la Terra s'alineen per aquest ordre en l'espai o, en paraules més planes, quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra i impedeix la visió total o parcial del gran astre. Es tracta d'un fenomen astronòmic que es produeix amb una relativa freqüència -n'hi sol haver dos per any-, però solament visible com a total des d'una franja de la Terra llarga però molt estreta, fet que suposa que el període de retorn a un mateix emplaçament sol ser molt llarg. «Totals, el que es diu totals, es repeteixen en una ciutat cada dos segles de mitjana», diu Eduard Masana, investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (UB).

En aquesta ocasió, l'eclipsi solament s'observarà com a total en un territori d'uns 450 quilòmetres d'ample cobert gairebé exclusivament per l'aigua a l'Àrtic i l'Atlàntic més septentrional. Els dos únics emplaçaments en terra ferma són les illes Fèroe, un arxipèlag danès situat al nord d'Escòcia, i les Svalbard, al nord de Noruega. I és en aquests dos destins amb poca capacitat hotelera on lògicament s'han desplaçat per a l'observació del fenomen els aficionats més entusiastes, aquells ansiosos de poder disfrutar de la foscor absoluta en horari matutí i d'un previsible descens de la temperatura. Encara que no tan bons, Escòcia, Islàndia, Noruega i el sud de Groenlàndia també són bons llocs per a l'observació del fenomen, amb un percentatge d'ocultació superior al 90%.

Notícies relacionades

Tot per tres minuts

Recomanacions per observar l'eclipsi solar del 20 de març des d'Espanya

DIFÍCIL ENFOSQUIMENT / «Al marge de l'espectacle visual, confiem que es pugui apreciar un descens de la lluminositat del dia», diu Salvador Ribas, director científic del Parc Astronòmic del Montsec. «A Barcelona necessitarem un dia molt clar perquè es noti el fenomen», considera Masana.

A Catalunya, l'últim eclipsi solar d'una certa magnitud es va observar el dia 4 de gener del 2011, encara que el fet que es produís durant les vacances escolars i a primeres hores del matí, al marge de ser un dia molt tapat, en va desvirtuar l'observació popular. «Els eclipsis són un espectacle impactant fàcil d'explicar», conclou Pere Closas, de l'agrupació Aster, de Barcelona. ¡Qui sap si algun jove observador acabarà atrapat! «En la biografia d'un bon nombre de científics se cita l'observació d'un eclipsi en la infància com el desencadenant de la seva vocació», recorda.