Els psiquiatres disseccionen la ment del copilot

Els psiquiatres i psicòlegs forenses que tracen autòpsies de ments homicides acostumen a seguir el patró de la lògica: consideren en primer lloc la hipòtesi més senzilla o plausible i a partir d'aquí avancen fins al més complex i recargolat raonament criminal. Aquest procediment, però, els resultava ahir poc eficaç per establir què va empènyer el jove Andreas Lubitz cap al precipici dels Alps francesos amb 150 vides al seu càrrec. Tot i així, davant fets tan irrefutables com que Lubitz va impedir l'accés del comandant a la cabina, o el llarg temps -vuit lents minuts- que va invertir en el descens definitiu, van apuntar alguns supòsits. Entre ells, que el copilot hauria pogut ser impulsat per una «crisi confusional» que li va esborrar la noció de la seva persona, i la del moment i el lloc on era, o també que el va dominar un intens i sobtat desig de matar-se per deixar de patir, fent extensiu el seu suïcidi -en una espècie d'acte social compassiu- a la resta del passatge.

Les dues hipòtesis estan descrites en la literatura psiquiàtrica. No seria la primera vegada que passen, encara que generen discrepàncies. «El primer que he pensat quan he sentit el que ha passat ha sigut en un suïcidi estès decidit pel copilot per acabar amb la pesant càrrega que li suposava viure i, de passada, fer un favor als passatgers», va afirmar Enric Álvarez, responsable de Psiquiatria a l'Hospital de Sant Pau. «És un acte que exigeix una enorme força de voluntat», va puntualitzar.

MORT PER COMPASSIÓ / Tot i això, quan un suïcida estén la seva autoagressió a altres persones amb aquesta suposada bona intenció, les víctimes acostumen a ser de la seva família. «En aquestes formes de suïcidi sempre existeixen els afectes: una mare trastornada que pretén evitar el futur patiment als seus fills petits, un marit malalt que acaba amb la seva dona...-va indicar Jordi Baget, psicòleg forense que exerceix als jutjats de Barcelona-. En aquest cas, no hi havia emocions conegudes entre el copilot i el passatge». «Les flors no creixen de cop», va afegir al descartar la hipòtesi. Baget sí que considera possible, en canvi, que Lubitz patís una crisi «confusional», una alteració cerebral imprevisible que causa desorientació completa: impedeix discernir on s'és, el dia i l'hora presents i, el més greu, esborra temporalment la noció de qui és un mateix. «Com una demència, com una borratxera: no hauria pogut coordinar les seves accions, ni obrir la porta al comandant que intentava entrar», va descriure Baget. Un brusc descens dels nivells de glucosa en la sang poden provocar aquesta crisi, o també una dràstica descompensació hormonal, que s'hauria pogut advertir en una anàlisi sanguínia.

No consideren versemblant aquests especialistes que el copilot patís un sobtat brot psicòtic, una crisi que els juristes descriuen com a trastorn mental transitori. «Els seus companys, o la seva família, l'haurien detectat la nit anterior al vol

-va indicar Baget-. Una estructura mental pròxima a la psicosi es percep perfectament en un test de personalitat, i els pilots d'avió n'han de fer amb freqüència».

Insistint que «l'estrany és estrany que passi», el psicòleg forense va citar altres possibles, i improbables, causes per a aquest homicidi: que Lubitz fos objecte d'una hipnosi programada per terceres persones que li va fer activar la palanca del xoc, o que una conjunció lumínica desconeguda causés el mateix efecte.

N'ESTIMO UN ALTRE / El forense Josep Arimany, president de la Societat Catalana de Medicina Legal, va emplaçar a realitzar una autòpsia psicològica urgent d'Andreas Lubitz i va discrepar del fiscal de Marsella, Brice Robin, que havia descartat la mort per infart del copilot al·ludint a la respiració pausada que es percep en les gravacions de l'avió. «El fiscal s'ha aventurat en excés -va afirmar Arimany-. Lubitz hauria pogut patir un dolor coronari intens sense perdre el ritme respiratori; o un accident vascular cerebral, un ictus, que el deixés obnubilat i somnolent, sense control dels seus actes». No va assegurar que aquest estat l'hagués impedit obrir la porta de la cabina.

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Arimany va introduir una altra conjectura possible: que el copilot patís la crisi descrita com a «reacció en curtcircuit» i, davant l'eventualitat que el comandant anava al lavabo, va actuar irreflexivament. «Suposem que abans de pujar a l'avió va rebre al mòbil un missatge de la seva parella en què li deia una cosa com ara: 'Estimo una altra persona. Et deixo'». «Aquesta notícia, sobtada, pot causar un curtcircuit -va assegurar el forense-. En aquest estat, s'actua ràpidament, sense valorar les conseqüències. Es vol desaparèixer del mapa, del món. Fugir. Si tot va passar així, a Lubitz no se li va acudir pensar en el passatge».

També hauria pogut passar, en opinió d'Arimany, que el caos mental en què van haver de transcórrer les últimes hores d'Andreas Lubitz fos conseqüència d'una síndrome denominada psicosi tòxica, amb freqüència atesa als hospitals catalans, causada pel consum de drogues. «Provoca un quadro similar al del brot psicòtic, amb al·lucinacions. Gairebé sempre es deu a la cocaïna», va explicar Arimany. «En els moments del brot, l'afectat no sap què fa», va assegurar. Els pilots passen controls esporàdics per descartar el consum de drogues, però no en tots els vols. «És urgent un estudi toxicològic», va suggerir.