«Et deixo a tu al control»

A vegades el misteri cedeix el pas a la incredulitat. I les preguntes desemboquen en més preguntes i deixen a l'aire una sensació de desconcert. Eliminades les hipòtesis d'una despressurització, una fallada al motor o una explosió en ple vol, l'estrany comportament de l'Airbus A320 de Germanwings que dimarts, dia 24, es va estavellar als Alps francesos, va obrir un altre escenari terrible, revelat ahir per Brice Robin, el fiscal de Marsella encarregat de la investigació del sinistre en què van perdre la vida 150 persones. Andreas Lubitz, un jove pilot alemany de 27 anys, amb 630 hores de vol, format a l'escola de Bremen i que va entrar a la línia de baix cost de Lufthansa el 2013, va accionar deliberadament el comandament que va portar l'aparell cap a l'abisme. Per una raó que s'ignora però que, segons el fiscal, es pot interpretar «com una voluntat de destruir l'avió».

Quaranta-vuit hores després de la catàstrofe, Robin va comparèixer davant la premsa després d'haver informat les famílies de les víctimes del contingut de l'única caixa negra trobada fins al moment. «La caixa negra de la cabina de pilots ha parlat, perquè tenim la transcripció dels últims 30 minuts del vol», va començar dient. A continuació, va relatar amb una precisió de cirurgià què va passar a més d'11.000 metres d'altura durant aquella mitja hora fatídica.

Durant els primers 20 minuts, els dos pilots conversen normalment, de manera distesa, fins i tot. «No passa res anormal». També és normal el contacte amb els controladors aeris francesos. A les 10.27 hores arriba a la velocitat de creuer, sobrevola la ciutat francesa de Toló i uns minuts més tard se sent el comandant repassar el procediment a seguir per aterrar a l'aeroport de Düsseldorf.

RESPOSTES LACÒNIQUES

Les respostes del copilot són «lacòniques». L’últim contacte amb els controladors aeris es produeix a les 10.30 hores. A partir d’aquell moment la caixa negra registra el soroll d’un seient que es mou i el d’una porta que es tanca. El comandant deixa uns minuts el seu lloc, sembla que per anar al bany, i li demana al copilot que assumeixi el comandament. «Ell surt dient-li: et deixo a tu al control», explica Robin. Un cop sol a la cabina, Lubitz acciona el botó de Flight Monitoring System i ordena el descens amb el pilot automàtic de l’aparell fins a 100 peus (30,5 metres), altura definitiva i fatal, i cosa que només pots ser voluntària. Quan el comandant torna, demana diverses vegades al copilot que li obri la porta blindada de la cabina, seguint el procediment habitual, que consisteix a marcar un codi de seguretat i mostrant-se a través d’un intèrfon amb càmera. No té èxit. Pica després la porta cada vegada més fort. Res de res. No hi ha cap mena de resposta.

 

 

 

Mentrestant, a l'interior se sent una respiració humana, que es manté fins a l'impacte final, cosa que vol dir que el copilot era viu i, segons el fiscal, a un ritme que indica que estava conscient. La torre de control de Marsella intenta diverses vegades contactar amb l'avió a través de la ràdio, sense resposta. El controlador li demana llavors situar-se en mode d'alerta per facilitar un aterratge d'emergència però el copilot manté el seu mutisme.

«Durant els últims 10 minuts, és el silenci total», assenyala el fiscal. És llavors quan la Direcció General de l'Aviació Civil llança el senyal d'alarma. Mentrestant, a l'interior de l'aparell els cops del comandant contra la porta de la cabina cada vegada són més forts, per  intentar tirar-la a terra. Simultàniament salta l'alerta advertint els passatgers que es precipiten a terra.

L'aparell impacta contra un talús sobre el qual va lliscar abans de xocar a més de 700 quilòmetres per hora contra la muntanya. Se senten els crits de la gent i després... l'impacte final. «La mort va ser instantània, perquè al xocar contra la muntanya l'aparell va esclatar, literalment», va prosseguir el magistrat. Són les 10 hores, 40 minuts i 47 segons quan l'Airbus A320 de Germanwings que cobria la ruta Barcelona-Düsseldorf desapareix dels radars francesos. La resta ja es coneix.

LA PARAULA 'SUÏCIDI'

Al concloure el relat dels fets, el fiscal de Marsella seguia sense explicar-se per què el copilot va impedir l'entrada del comandant a la cabina i va estavellar deliberadament l'aparell contra els Alps. «No tenia cap raó per impedir al comandant tornar a la cabina. No tenia cap raó per no respondre als controladors aeris que l'avisaven de la seva pèrdua d'altitud, no tenia cap raó per rebutjar marcar un codi que permetés a l'avió efectuar un aterratge a la zona», explicava amb sorpresa.

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Va provar d'aclarir els dubtes sobre un possible atemptat terrorista -el copilot no figurava a cap llista de sospitosos- i va explicar per què no havia fet servir la paraula en què molts estaven pensant: suïcidi. «Normalment, un se suïcida sol. Per això no he utilitzat aquest terme, però un es pot plantejar la pregunta legítimament», va assegurar.

La fiscalia de Marsella ja ha demanat a les autoritats judicials alemanyes informació sobre Lubitz i el seu entorn per aportar llum sobre els motius que el van poder portar a acabar amb la seva vida i amb la de 149 persones més. Durant el dia d'ahir la Guàrdia Civil va investigar què havia pogut fer el copilot durant l'estona que va estar a l'aeroport del Prat abans d'emprendre rumb als Alps. Fonts de la investigació han confirmat que Lubitz no va arribar a baixar de l'aeronau durant els aproximadament 45 minuts que va trigar el passatge a pujar a l'avió. El comandant sí que va baixar per fer una inspecció ocular i exterior de la nau. Des de dimarts, els investigadors francesos compten amb les imatges de les càmeres de seguretat de l'aeroport de Barcelona amb els passatgers facturant i accedint al finger d'entrada a l'avió, informa Mayka Navarro.