La periodista Margarita Rivière mor als 70 anys

La periodista barcelonina Margarita Rivière Martí va morir ahir, als 70 anys, a conseqüència d'una malaltia pulmonar que patia des de feia un any. Dilluns ja no va poder assistir a la presentació del seu últim llibre, Clave K, tot i que sí que hi va dirigir un missatge audiovisual. Va escriure milers d'articles periodístics i entrevistes a EL PERIÓDICO, diari que va ajudar a tirar endavant com a integrant de l'equip fundacional, el 1978, així com a La Vanguardia i a El País. A EL PERIÓDICO hi va treballar gairebé una dècada. V a ser responsable de la secció de Cultura i Espectacles i va dirigir el Dominical, funcions que va simultaniejar amb les columnes diàries d'opinió.

A partir del 1981, va dur a terme durant tres anys una entrevista diària per a aquest diari i, des del 1984, va escriure la columna d'opinió La burbuja. Va entrevistar personatges com el rei Joan Carles I, el Lute, Yoko Ono, el dalai-lama o Pedro Almodóvar. La col·lecció Periodisme Actiu (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona) va recollir sota el títol Entrevistas. Diálogos con la política, la cultura y el poder, un total de 37 entrevistes realitzades al llarg de la seva extensa vida professional. Com a articulista d'opinió, va destacar per la crítica àcida del poder, en especial, l'exercit a Catalunya. Sempre va mostrar una actitud senzilla i honesta a l'exposar el seu pensament.

Va dirigir l'agència Efe a Catalu-nya entre el 1988 i el 1992 i va ser autora de més de 30 llibres. L'últim d'ells, Clave K, és una crítica moral que aborda les interioritats del poder i se situa a Catalunya.

DISCURSOS OLÍMPICS / Rivière va participar, d'alguna manera, en els principals esdeveniments que han tingut lloc a Catalunya en els últims decennis. Va escriure guions que altres van llegir, entre ells els de les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992.

Els inicis com a periodista se situen al Diari de Barcelona, on va dirigir la secció de Cultura entre el 1974 i el 1978. Després de passar per EL PERIÓDICO, va crear la revista Qué leer, i va dirigir diversos programes de televisió, funcions que sempre va simultaniejar amb els articles d'opinió.

Notícies relacionades

Trump sembra la por entre els científics espanyols als EUA

El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»

Margarita Rivière era experta en moda (va escriure per exemple el llibre Historia de la media, Hogar del Libro, 1983), però, per sobre de tot, es va centrar en l'assaig vinculat a temes socials: va escriure Anticonceptivos y control de la natalidad (La Gaya Ciencia, 1977) i La aventura de envejecer (Plaza & Janés, 1987), entre altres.

CRÍTICA / En l'àmbit polític, va escriure un llibre dedicat a Pasqual Maragall, Un rebelde en el poder: Pasqual Maragall (Plaza & Janés, 1991). També va ser autora de textos d'assaig vinculats amb la professió periodística. Rivière va usar sempre un llenguatge directe, cosa que li va suposar més d'una desavinença amb els col·lec-tius públics i polítics que els últims decennis han regit els destins de Ca-talunya. En aquesta posició incòmoda va persistir fins al final. Molt crítica amb el procés sobiranista emprès a Catalunya, no va deixar mai d'expressar clarament el que considerava una via política adequada.