La prostitució de carretera creix a la Jonquera tot i l'ofensiva policial

les mesures policials i legals impulsades per la Generalitat l'any 2012 per frenar la prostitució de carretera, que permeten sancionar tant meretrius com clients, no han donat el resultat esperat a l'àrea de la Jonquera (Alt Empordà), especialment al tram de la N-2 que va de Bàscara a la localitat fronterera. Un estudi dut a terme per la Fundació Apip-Acam, amb la col·laboració de l'Institut Català de les Dones (ICD) i l'Ajuntament de la Jonquera, posa en relleu que el nombre de prostitutes «s'ha incrementat» durant els últims anys i que «cada vegada són més joves».

Les dades són el resultat d'un programa d'atenció a les prostitutes desenvolupat per la fundació l'any passat amb la finalitat d'ajudar-les a superar els problemes i les situacions que viuen en l'exercici d'aquesta activitat. La presidenta d'Apip-Acam, Montserrat Font, va explicar que les tècniques van aconseguir aproximar-se a 111 prostitutes en aquesta zona, un nombre que dobla les dades divulgades el 2008 pel Ministeri de l'Interior (que té la competència sobre la N-2), quan va xifrar en unes 50 les dones que oferien serveis sexuals a la via pública i en unes 375 les que ho feien als clubs de cites.

Totes les dones que treballen en aquest tram de la N-2 o als carrers de la Jonquera són estrangeres, amb predomini de romaneses (66%), búlgares (20%) i nigerianes (10%). Font va destacar que les dades demostren que hi ha «un descens d'edat», ja que el 56% tenen menys de 25 anys. Les romaneses i les búlgares són les més joves, i totes estan sotmeses «a un fort control i domini de petits clans familiars».

FILLS MENORS / Malgrat la seva joventut, el 82% manifesten tenir fills menors, en la majoria dels casos als seus països d'origen i sota la tutela dels clans familiars que les tenen controlades. Nou de cada deu no dominen ni el castellà ni el català, i el 42% fa menys de mig any que són a Catalunya.

Apip-Acam considera que la zona de la Jonquera «és un dels principals nuclis de la indústria de la prostitució i del tràfic de dones amb finalitat d'explotació sexual a tot Europa». Segons el seu parer, les xifres confirmen que és el territori «de destí de moltes víctimes del tràfic de dones que són sotmeses a un itinerari que va des dels carrers fins als clubs i a la inversa».

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

Les tècniques que han atès les prostitutes han detectat un alt consum de drogues, així com el control territorial dels espais en què treballen a càrrec dels clans familiars. La distribució de les dones també està vinculada a la seva nacionalitat. Font va destacar que hi ha molta rotació de prostitutes, i aquest és un element afegit de «preocupació», perquè no saben què passa amb elles quan deixen Catalunya. Només sis noies de les 111 que van ser ateses es van afegir al programa per deixar la prostitució.

Font va anunciar que la fundació començarà aquest any un estudi centrat en els clients, amb la finalitat d'esbrinar per què aquests homes, molts d'ells joves francesos, utilitzen la prostitució sense que els sembli importar que rere aquesta pràctica s'amagui «la coacció i la violència» contra les dones que l'exerceixen.