Víctor Infiesta: "Per molt joves que siguem, també veiem les coses"

Arriba amb el seu pare, Jaume. Porta una samarreta amb un símbol que ja he vist en vídeos en  què el Víctor canta lletres reivindicatives, fresques, plenes de sentit comú.

-A Twitter et defineixes com a «cantautor innocent».

-Això és una mica antiquat, perquè ja no em considero un cantautor. Em considero músic, compositor, lletrista… No m'he plantejat mai l'etiqueta. He tingut l'eina de la música i he fet cançons amb musicalitat, tornada, però sempre he pensat que si no hagués sigut cantautor, entre cometes, les lletres les hauria escrit igual.

-¿Quan vas obrir el compte de Twitter?

-Fa quatre anys, ara tinc 16 anys.

-Les teves cançons tenen molt contingut social. ¿D'on surt aquesta preocupació?

-Consciència. D'escoltar música, d'observar. Sempre he cantat el que m'ha donat la gana, sense tenir en compte si era correcte o no o si era adequat per a la meva edat. La meva música és el meu camí per expressar-me i obrir-me, i a poc a poc s'ha creat un estil Víctor Infiesta que no sabria com etiquetar.

-¿Quan comences a compondre?

-Als 12 anys. Va ser espontani. Li vaig dir al meu pare: 'He fet aquesta cançó', i la vaig ensenyar a tothom que coneixia. La primera és La selva. Veus les notícies, veus el que passa i et xoca.

-A La selva expliques que estàs fart de fronteres, denúncies l'explotació de nens. ¿Parleu d'aquests temes els joves?

-No, no parlem d'això, però crec que hi ha un punt que és necessari, i també és una ambició meva: necessito dir-ho, he d'expressar el que penso. No ho sé, hi ha coses que no pots expressar-les parlant, però sí que ho pots cantar. Explico petites històries que expressen, que diuen alguna cosa…

-Diuen molt: parlen d'amor, desamor, bellesa, prostitució, innocència, protesta…

-És que existeixen.

-Per exemple, tens una cançó que es titula La puta del Raval.

-Sempre que anava al Taller de Músics veia la mateixa dona apostada a la carretera. Així va sortir. ¡És que per molt joves que siguem no som tontos, també veiem les coses! Si ens escoltessin més, s'adonarien que per a algunes coses els nens tenen més sentit comú.

-Comences a tocar la guitarra als 5 anys.

-Sí, dels 5 als 12 anys tocava la guitarra, però no n'era un apassionat. Als 7 o 8, el meu pare m'organitzava concerts a l'hotel de la família. Vaig trobar el meu camí en la música quan vaig trobar la composició. El primer concert com a Víctor Infiesta va ser quan tenia 13 anys.

-¿I quan arribarà el disc?

-Un disc és una cosa molt important. Primer he de tenir bon material, unes 30 cançons, i escollir les 10 millors.

-¿Quins projectes tens ara?

-Estic treballant amb Miqui Puig com a productor i estem preparant una nova banda, ja des del Taller de Músics.

-Per cert, vas arribar al Taller de Músics quan tenies 12 anys i ets un dels alumnes més joves.

-¡Què hi farem! Jo, la veritat, m'hi sento molt còmode.

-¿I el símbol de la samarreta?

-És el logo del clan familiar. És el cos d'un gos salsitxa i les potes d'un ocell. És un animal que es va inventar el meu avi, que tenia un grup de música que es deia Los Buitres. Es diu Mitus i és malparlat, no es calla res. ¡És molt Albert Pla!

Notícies relacionades

El tornado del feixisme

Reivindicació de l’alegria

-¿I el pròxim concert?

-Demà, a Arenys de Mar, al bar musical Principal, a les 23.00 hores.