Gent corrent
Abel Cutillas: "En una llibreria hi ha una gran capacitat d'autoformació"
A García Márquez li hauria encantat saber que Barcelona segueix sent ciutat de llibreters.
«En una llibreria hi ha una gran capacitat dautoformació»_MEDIA_1 /
L'entrevisto l'1 de maig, festiu, i no para d'entrar gent. Uns dies abans, Isabel Sucunza, la seva sòcia, li va demanar que recomanés «un llibre» a 60 estudiants. En va enumerar cinc -sí, cinc- en menys de 10 segons.
-¿Com es va decidir a muntar una llibreria?
-M'havia passat la vida estudiant. Vaig estudiar dues carreres, Filosofia i Història, i un doctorat. Vaig treballar dos anys a La Central i va ser una experiència de descobriment intel·lectual absolut. Va ser com fer una altra carrera. Vaig veure que en una llibreria hi ha una gran capacitat d'autoformació.
-¿Quina diferència hi ha entre el descobriment intel·lectual que li dóna una llibreria i el que li aporta una universitat?
-És molt gran, i és el que més em va interessar. A la universitat vaig arribar a una certa saturació. Les idees que s'estudien són bàsiques, fonamentals i molt interessants, però ja molt treballades. Evidentment, la universitat és fonamental, una cosa sense l'altra no m'interessaria.
-¿I en una llibreria?
-Em va permetre descobrir que hi havia un món intel·lectual que està funcionant en directe. Coses que estan passant, autors que estan escrivint en aquest moment. Em va complementar molt i em va donar molta vida intel·lectual.
-¿Li dóna accés a l'error i al dubte?
-No. Et permet un accés a la cultura més d'obertura, de risc, de possibilitats.
-¿Per què a Sant Antoni?
-Amb la Isabel teníem clar que ni volíem fer una llibreria de barri ni una llibreria particularitzada. Volíem ser al centre i fer una llibreria de Barcelona, per dir-ho d'alguna manera. Sant Antoni ens va semblar un barri ideal i aquest va ser el primer local que vam veure, i és perfecte.
-¿En quin sentit?
-On està situat, com és. Jo tenia clar que no volia agafar un local comercial i posar-hi llibres. Necessitava unes dimensions, i aquest és perfecte. Hi hem pogut posar un escenari. Donava importància al fet que no hi hagués distància entre dins i fora.
-¿En què es diferencia la llibreria del segle XXI de la del segle XX?
-Més que una diferència, crec que hi ha una petita evolució. El que fem ja està inventat, el que passa és que posem l'accent en les activitats.
-Van obrir l'abril del 2014. Defineixi la Llibreria Calders.
-Som una llibreria molt clàssica, en el sentit del material que tenim. Som una llibreria d'humanitats, de poesia, amb assajos d'història, de filosofia. Sense experiments ni originalitats, però tenim la característica que gràcies al local de què disposem podem fer moltes activitats. Intentem sortir de l'estructura clàssica de la presentació de llibres, perquè al capdavall només acaben alimentant l'ego de l'autor i de la família.
-¿Què fan?
-No som passius. Intentem fer aportacions variades: muntem cicles, hem passat documentals, hem organitzat una setmana de l'edició independent i, a finals d'aquest mateix mes, organitzarem una setmana de l'edició argentina perquè hi hagi un intercanvi i un coneixement. Som nosaltres els que oferim una programació al públic.
Notícies relacionades-I el nom…
-¡No el vam haver d'escollir! A Barcelona no hi ha gaires llibreries que tinguin el nom d'un escriptor. Nosaltres no volíem ser originals: posar Llibreria Calders a una llibreria que està en un passatge que es diu Calders no és original. [Riu] Jo sóc molt fan de Calders, com tothom que ha llegit en aquest país. Que es canviés el nom del passatge i que se li dediqués a Calders té a veure amb la lenta recuperació de la cultura en aquest país.
