Lara Alcázar: "Amb la religió s'acaben la llibertat i el feminisme"

El moviment feminista radical Femen acaba de donar a llum el seu manifest, el Manifest Femen, publicat originalment en francès i ara traduït a l'espanyol. La seva líder a Espanya, Lara Alcázar (El Entrego, Astúries, 1991), arriba avui a Barcelona per fer-ne promoció, primer a la Casa del Llibre de la Rambla de Catalunya (19.00 hores) i demà al migdia a la Fira del Llibre Radical, a Fabra i Coats. Un manifest: Femen està d'enhorabona, no cal dir-ho.

-Expliqui'm: ¿quins ideals ha de tenir algú que vulgui formar part de Femen?

-Nosaltres sempre diem que qualsevol persona és benvinguda, però òbviament ha de ser una persona feminista, i una dona convençuda que la nostra forma d'acció és i seguirà sent l'extremisme. Una dona que ha de creure en ella, i confiar en si mateixa i en el grup.

-Vaig llegir que a la seu central de Femen a Clichy hi funciona un «centre de formació», i que vostè hi va ser. ¿En què consisteix aquesta formació?

-La formació d'una activista de Femen es pot portar a terme a qualsevol centre d'entrenament de Femen, i de fet a Madrid també en funciona un. Es tracta d'una formació tant física com moral. S'ensenya a la persona a tenir eines i habilitats per a la protesta extremista, a portar a terme una acció. Hi ha algunes accions de molta dificultat tècnica, complexes, de gran nivell. Vull ressaltar que és un entrenament d'activistes per a activistes, de les que tenen més experiència a les que en tenen menys.

-Quan diu «centre d'entrenament» no sé ben bé què m'he d'imaginar. ¿De què parlem exactament?

-El centre de formació a Clichy era un edifici que a dalt era un teatre i a baix hi havia una sala per a Femen. En el nostre cas vam estar primer en un local social on teníem uns dies i unes hores per anar a entrenar. Ara tenim un espai propi on tenim una sala per entrenar o fer-hi reunions, entre d'altres coses. El que passa és que no en divulguem l'adreça per un tema de seguretat.

-¿Temen per la seva seguretat?

-Rebem amenaces constantment. Per Facebook és molt típic, a vegades de part d'ultracatòlics, a vegades de gent d'ultradreta. Per això, com més puguis protegir certs espais, millor. La nostra integritat està per sobre de tot. Ja hi va haver atacs en una seu de Femen a França i allà han patit agressions de gent d'ultradreta. Així que hem de ser prudents. Tampoc ens amagarem, estem molt orgulloses de fer el que fem.

-Compleixen dos anys a Espanya. ¿Què han aconseguit en aquest temps?

-Hem aconseguit fer-nos un espai dins del panorama del moviment feminista. Hem fet que el grup sigui conegut i identificat, no només en l'ambient feminista, sinó a la societat en general. Per un altre costat, hem aconseguit que es parli de les nostres accions i que aquestes accions tinguin un valor en la lluita pels drets de les dones. Les nostres accions tenen rellevància mediàtica i acostumen a generar debat, així que només podem estar satisfetes amb el balanç.

-¿Quantes militants hi ha actualment a Espanya?

-Una vintena, més unes quantes que estan en procés de formar-se per arribar-ho a ser. Perquè és un procés.

-En termes d'acció, ¿quina és la seva prioritat ara? ¿Quins canvis li agradaria propiciar a curt termini?

-La nostra prioritat ara mateix és la paralització de la llei mordassa, i el que ens agradaria és que d'aquí un any no quedés ni rastre d'aquesta llei, i que hi haguéssim tingut alguna cosa a veure, com va passar amb la llei de l'avortament. Per qualsevol grup activista, la llei mordassa és un atac directe, però també és un atemptat contra els drets individuals.

-Espanya té fama de masclista. ¿Hi ha molt de camí per recórrer?

-Crec que sí que és un país on hi segueix havent masclisme, però tampoc sóc pessimista del tot, hi ha hagut feministes treballant durant molts anys, abans de la dictadura, durant la dictadura i en democràcia, i han fet un bon treball i hem guanyat moltes batalles. El que passa és que és una batalla contínua en què una no es pot adormir. Sí que hi ha un gran problema pel que fa a la violència masclista, i hi ha els problemes quotidians, la discriminació laboral, econòmica i social, a més a més del que suposa el pes que segueix tenint l'església sobre la nostra societat. Tant de bo que puguem acabar tan ràpid com sigui possible amb tots aquests comportaments i institucions.

-La postura de Femen davant la prostitució i l'islam ha sigut molt criticada. Parlem-ne.

-Femen tenia clara des del principi la seva postura davant la mercantilització del sexe, perquè va sorgir en un país, Ucraïna, on la prostitució i el mercat sexual han adquirit nivells enormes. Va sorgir, doncs, com a moviment abolicionista, perquè no reconeixem que la prostitució sigui una feina, i entenem que és una forma més de dominació del sistema sobre la dona, la seva sexualitat i la seva llibertat. La nostra postura és molt clara i ho seguirà sent.

-¿I l'islam?

-Nosaltres tenim una guerra oberta amb l'islam com la tenim amb el cristianisme i el judaisme, que no acceptem perquè on comença la religió s'acaba la llibertat, i sobretot s'acaba el feminisme. Tot el que és religió és opressió sobre l'ésser humà, limita la llibertat de pensament i d'expressió perquè et marca com t'has de comportar. No podem estar d'acord amb cap sistema que promogui la submissió.

-Diuen justament que les institucions religioses, l'explotació sexual i els règims totalitaris són els seus principals enemics.

-Sí, perquè són els tres gegants per mitjà dels quals s'exerceix l'opressió sobre les dones al món. Resumint-ho molt, la dictadura crea un paper per a les dones en el sistema en què les redueix a màquines cuidadores i reproductores.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

-Com es va elaborar el manifest?

-Va ser escrit per activistes de tot el món, de França, Suècia, Alemanya, Mèxic, el Canadà i Espanya. Hi ha un moment en la història de tot moviment en què ha de deixar escrita la seva ideologia, i hem cregut que era el moment. Estem molt contentes amb el resultat, i esperem que serveixi perquè creixi el moviment. Entenem que com més idiomes el tinguin traduït, a més dones i més persones podem arribar amb les nostres idees. Al capdavall som un feminisme internacionalista que busca fer-se cada vegada més ampli.