JUAN I CLÁUDIA 3 PROFESSORS D'ANGLÈS

«Les rutines no canvien, canvia la ciutat»

«Les rutines no  canvien, canvia la ciutat»_MEDIA_1

«Les rutines no canvien, canvia la ciutat»_MEDIA_1 / ÁLVARO MONGE

1
Es llegeix en minuts

Per a Juan Cifrián, viatjar no és estrany. Nascut a Nova York, de pare santanderí i mare equatoriana, es va traslladar a Miami i d'allà al Brasil, amb 31 anys, on va conèixer Cláudia Mendes, la seva parella. Era el seu primer destí com a nòmada, i allà va descobrir una feina que li permetria convertir el viatge en forma de vida: fer classes d'anglès per internet. «El trànsit a São Paulo és tan complicat que als meus alumnes els costava desplaçar-se per anar a classe, així que vam començar a veure'ns per Skype. Vaig començar amb set i ara en són 27. Tot pel boca a boca», diu. A més a més, edita textos per a editorials i escriu per a revistes de viatges.

Quan Cláudia, periodista, es va sumar a l'aventura, van recórrer junts els EUA. A Barcelona s'hi han estat tres mesos, el límit que li atorga a ella el seu visat de turista brasilera, perquè a Juan, amb diversos passaports (un d'ells espanyol), la burocràcia li permet més alegries.

Divendres passat van arribar a Zagreb (Croàcia), on esperen passar l'estiu recorrent el país. «Hem de sortir de la zona Schengen almenys tres mesos i no volíem anar-nos-en d'Europa, així que vam optar per Croàcia, d'on és part de la meva família, a la qual no conec. A veure si trobo algun descendent».

Notícies relacionades

Cada país és una nova logística. L'allotjament el contracten per Airbnb o a través d'alguna web que els permeti petites fiances i contractes curts. «La rutina no canvia, només la ciutat. Fem vida local, anem al mercat, a llocs no turístics, cuinem a casa. Si volem conèixer gent, ens apuntem a actes per Meetup», explica Juan. «Quan me'n vaig vull poder afirmar que conec la ciutat, però fins que no passen sis mesos no la comences a conèixer realment», apunta Cláudia.

Les seves rutines, però, s'han d'adaptar als horaris dels seus alumnes al Brasil, amb els quals es connecten per fer classes: a Barcelona, del migdia a les quatre de la tarda i de les 11 de la nit a les tres de la matinada. «Per a nosaltres és imprescindible una bona connexió a internet, i intentem provar-la abans de quedar-nos un pis», explica Juan.