Nòmades digitals

¿Algú no ha somiat alguna vegada passar-se la vida viatjant i ha vist com la conjuntura no ajuda i queda tot en una promesa per a la jubilació o un any sabàtic? Doncs avui, gràcies a internet, hi ha bastanta gent que treballa mentre viatja. Sense casa, amb un equipatge lleuger a l'esquena, un ordinador i un mòbil, buscant una xarxa des d'on connectar-se per treballar i un apartament on instal·lar-se durant unes setmanes, professionals de tot el món i totes les edats passen anys de la seva vida en vols barats, amb maletes de rodes i equips cars. Són els nòmades digitals, que han fet del portàtil i la wi-fi la seva forma de vida.

El perfil més habitual és el d'unhome o una parella que treballen com a autònoms i en professions en què és factible el teletreball: programadors, dissenyadors, traductors, escriptors, gestors de comunitats on line… Solen estar un parell o tres de mesos en cada destí, on lloguen un apartament, moltes vegades compartit, i busquen les mil i una maneres de conèixer gent: s'apunten a un espai de coworking, apareixen als grups de Meetup, assisteixen a conferències i reunions. Tot menys quedar-se tancats entre quatre parets. Un perfecte anglès els serveix de lingua franca.

«Un nòmada digital no és un turista, busca un vincle amb la comunitat que l' allotja, conèixer gent, fer negocis. La majoria són free-lance o han creat la seva pròpia empresa, però també hi ha treballadors de grans companyies que poden treballar des de casa seva i de vegades ni els seus caps saben on són», afirma Stefano Borghi, fundador de l'empresa Copass, que ofereix bons per a espais de coworking, el lloc més sol·licitat pels nòmades digitals.

La seva percepció és que es tracta d'una forma de vida en alça els dos últims anys. «Calculo que hi ha entre 6.000 i 8.000 persones fent això a tot el món», especula.

Aquest estiu, Berlín acollirà la primera conferència internacional de nòmades digitals, DNX Global, en què diversos nòmades coneguts explicaran les seves experiències personals i com han creat la seva pròpia marca. S'esperen 500 persones i ja se n'han apuntat 250, entre elles 30 espanyols, una nacionalitat que encara no s'ha apuntat amb entusiasme al carro del nomadisme digital, tot i que n'hi ha casos, sobretot entre programadors informàtics.

MARCA PERSONAL / El congrés farà èmfasi especial en la manera de crear marca personal, com donar-se a conèixer i retenir clients amb els quals només es parla per videoconferència. «Necessites treballar la teva reputació on line, ser sincer i transparent en el que fas. Els clients han de confiar en tu, independentment d'on treballis, i s'han d'atendre quan ho necessiten. I has de ser molt productiu si vols dedicar poques hores a la feina», assegura Marcus Maurer, responsable del congrés, des de la platja de Tarifa (Cadis). «Això va ser el que ens va inspirar a organitzar el congrés: per a nosaltres és important conèixer altra gent amb la mateixa forma de vida i no sentir-nos sols», diu aquest assessor de màrqueting que fa anys que recorre el món amb la seva parella i passa l'estiu a Berlín, la ciutat de la seva empresa.

La novetat d'aquest tipus de plantejaments ha fet que molts nòmades digitals es dediquin a fer conferències en congressos o actes dedicats al creixement personal i la innovació com la plataforma TED, i hagin fet d'això una font d'ingressos o d'allotjament gratuït. És el cas de persones com Natalie Sisson, una neozelandesa que viatja des del 2006 i que escriu el blog The suitcase entrepreneur (l'emprenedora de la maleta), del qual ha sortit un llibre amb el mateix títol que ha sigut best-seller a Amazon. A través de la seva web ensenya altres persones, amb cursos de vídeo i podcasts de pagament, com poden portar el seu propi negoci a internet.

Notícies relacionades

Els pioners de la societat en xarxa

«Ningú pot treballar amb l'ordinador a la platja»

O d'un altre guru, el nord-americà Coddy McKibben, que dirigeix on line la Digital Nomad Academy, on imparteix cursos per convertir-se en nòmada en què avisa que viure d'aquesta manera requereix «dedicació i esforç», però pot ser «més barat que no pas tenir casa i cotxe» i es poden estalviar diners, un punt en què també coincideixen altres nòmades, que asseguren que la seva forma de vida és «sostenible».

«No tothom serveix per ser nòmada perpetu, s'ha de lidiar amb les zones de confort i també amb la incertesa», adverteix el bloguer txec Robert Vlach, que ha muntat oficina a les Canàries.