La Llar del Sord de Badalona trenca una barrera més

Pedro Jara, president de la Llar del Sord de Badalona, entitat nascuda fa 40 anys, porta a terme constantment un gest durant la conversa. Estenent els quatre dits de la mà dreta, fa un moviment de dalt a baix. «¿És la forma de referir-se al català en el llenguatge de signes?», pregunta el cronista. «Sí, és clar, com les mans plenes de sang de Guifre el Pilós quan crea la senyera», respon Pilar Fernández Viader, catedràtica d'Educació de la Universitat de Barcelona i responsable del grup d'investigació Aprels.

Ella, incansable lluitadora pels drets dels sords des de fa 30 anys, s'ha proposat posar el seu gra de sorra per començar a solucionar la discriminació que patia la llengua catalana en aquest àmbit, ja que el col·lectiu sord escolaritzat fa més de 20 anys no aprenia en la llengua de signes en la versió catalana sinó en la castellana. No va ser fins al 1994 quan la Generalitat va reconèixer aquest llenguatge i va començar a introduir-lo en l'educació, els mitjans de comunicació i les administracions públiques.

Avui, doncs, les coses són més favorables, però fins fa 20 anys no es va considerar necessari que els professors dels centres d'educació especial ensenyessin en la versió catalana de la llengua dels signes.

¿És molt diferent la versió catalana de la llengua de signes de l'espanyola? Es calcula que el grau de parentiu entre totes dues és del 70%. Però Jara fa notar que hi ha moltes coses diferents: «En català el pa amb tomàquet s'unta i aquest és el gest per referir-nos a això. Òbviament, en castellà aquest signe no existeix perquè ells no unten el pa amb tomàquet. També els dies de la setmana són molt diferents».

El retard en la normalització ha tingut efectes nocius, relata Jara: «En el cas dels sords fills de catalanoparlants, impedia que els fills poguessin comunicar-se amb els seus pares amb normalitat. Per als fills de castellanoparlants significava que el català quedés com una llengua estranya».

I aquí és quan va aparèixer Pilar Fernández Viader i el seu equip del Grup d'Investigació Aprels de la UB, que es van adonar de la necessitat de superar aquesta assignatura pendent: s'havia de donar als sords l'oportunitat de conèixer la llengua pròpia de Catalunya. Una barrera poc coneguda però no per això menys important: el fracàs en l'alfabetització dels sords és del 75% i són molt pocs els que aconsegueixen accedir a una educació superior. Aprels va decidir unir esforços juntament amb altres grups d'investigació universitaris europeus en el programa Deafli, que compta amb finançament de la UE i aspira a alfabetitzar les persones sordes en la llengua escrita del seu propi país.

TALLERS FORMATIUS / I des de fa dos cursos, a la Llar del Sord de Badalona s'estan portant a terme uns tallers formatius de 15 sessions de dues hores dels quals ja s'han beneficiat unes 50 persones del col·lectiu. Aprenen a enviar missatges via Whatsapp, per exemple, o a elaborar currículums amb el doble objectiu d'alfabetitzar i a la vegada formar aquestes persones per a la seva inserció laboral.

El perfil de l'alumne és el de dones sordes més grans de 18 anys, que no van acabar els seus estudis primaris i no van rebre classes de català o en català. La majoria són sords catalans, però també hi trobem sords procedents d'altres comunitats i d'altres països.

Notícies relacionades

El català és la llengua habitual del 29% dels joves catalans

La Moreneta surt de la basílica per celebrar el seu mil·lenari

A la sala d'ordinadors les quatre alumnes del curs estan fent -és l'últim dia- el seu currículum a partir normalment d'un original en castellà. «Però cada vegada més ja són capaces d'escriure'l directament en català», comenta la Marga, la professora del curs, també sorda, que exerceix de mestra d'Educació Especial a l'escola Josep Pla de Barcelona. «M'agrada que vegin en mi un model. És un orgull que jo, que ja vaig ser escolaritzada en català, pugui transmetre'ls el domini de la llengua», comenta amb evident alegria en els gestos i en la mirada.

Com que el col·lectiu dels sords a Catalunya té poca visibilitat -es calcula que hi ha uns 32.000 usuaris de la llengua de signes en català, d'un total de 200.000-, les seves peticions no són una prioritat per a les administracions. «¿Com pot ser que hàgim d'anar a la UE perquè ens ajudi?», es lamenta Pilar Fernández Viader. Ho confirma Pedro Jara, que concreta que les ajudes públiques que arriben en un any a la Llar del Sord són de 9.000 euros, provinents de l'Ajuntament de Badalona i de la Generalitat.