Salut accedeix a vetar per llei que la privada gestioni centres públics

L'experiència de l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de l'Escala, l'adjudicació de la qual a l'empresa privada Eulen va haver de ser anul·lada per la Conselleria de Salut el febrer passat, no es repetirà, ja que la Generalitat té previst modificar la llei que va autoritzar el concurs en què va participar aquesta entitat, que no tenia experiència en el sector sanitari i es marcava objectius de negoci. Salut satisfarà així una reclamació del Parlament.

Mentre no s'aprovi el canvi legal, el Govern establirà que els centres afectats segueixin sent gestionats pels seus actuals administradors, que en tots els casos són entitats públiques sense ànim de lucre. L'enorme rebuig social que va generar la cessió a Eulen de l'ABS de l'Escala, que ofereix medicina de família a vuit municipis, podria haver-se repetit ara si entitats de l'àmbit privat haguessin concursat -i obtingut, al proposar un abaratiment dels serveis inassumible sense perjudicar l'assistència- l'administració de la xarxa de serveis de salut mental i altres centres d'assistència primària (CAP) que estan pendents de readjudicació. Aquesta circumstància afecta el centenar de CAP no adscrits a l'Institut Català de la Salut (ICS) i altres serveis sanitaris concertats, amb una gestió que se sotmet periòdicament a la llei de contractació pública. La norma no especificava fins ara la titularitat que han d'ostentar els que concursen a aquests serveis, cosa que, de fet, va convertir en legítima l'obtenció per part d'entitats privades. En la pràctica, no obstant, això no havia passat mai, fins que el 2012 es va produir el concurs d'Eulen a l'Escala.

DIRECTIVA EUROPEA / Per evitar la reedició d'aquest problema i ajustar-se a la transposició d'una directiva europea amb un termini de compliment que expira l'abril del 2016, el Govern ha redactat un acord, que preveu aprovar aquest mateix mes, que sí que obliga a especificar les característiques dels que concursin a la gestió de serveis sanitaris.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L'acord del Govern puntualitza que en aquests contractes haurà de prevaler el «model sanitari públic actual, propi del nostre estat del benestar». Aquesta clàusula s'inclourà en la nova llei d'ordenació sanitària del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), que agrupa els centres de l'ICS i la xarxa d'hospitals i CAP que concerten la seva assistència amb el Servei Català de la Salut (CatSalut), és a dir, tot el sistema. Serà difícil que la llei del SISCAT s'aprovi en l'actual legislatura, ja que està a punt de concloure.

La directiva europea que emmarca el tema -vàlida també per al cas dels centres educatius- pretén oferir als estats de la Unió Europea «un ampli marge de maniobra per organitzar l'elecció dels proveïdors dels serveis públics essencials de la forma que considerin més oportuna», imposant els principis de «transparència i igualtat de tracte». Donat que les autonomies espanyoles disposen de competències en matèria sanitària, els correspon a elles, i no al Ministeri de Sanitat, aplicar la citada directiva europea.