SEGUEIX EL PLE EN DIRECTE
L'intent de privatització centra el primer debat sanitari en 30 anys
ICV, la CUP, el PSC i Ciutadans exigeixen més transparència i més pressupost
L'oposició criticarà a la Cambra les retallades i la gestió de Boi Ruiz
Un degoteig d'intencions impulsades per Boi Ruiz al capdavant de la Conselleria de Salut i no debatudes al Parlament, sobre les quals l'oposició ha vist planar intents de privatització generalitzada, unida a la dràstica retallada pressupostària que la Generalitat ha imposat en el sistema sanitari els últims quatre anys, ha trencat la confiança dels parlamentaris en la xarxa que atén la salut dels ciutadans. Per primera vegada en els últims 30 anys, el Parlament celebrarà avui un debat monogràfic centrat en la gestió sanitària, a instància dels grups d'ICV-EUiA, el PSC, la CUP i Ciutadans. El ple es pot seguir en directe des de les 09.00 hores a la web d'EL PERIÓDICO.
Entre els motius que sostenen aquest debat hi ha l'entramat judicial en què es troba l'empresa Innova, vinculada a l'Hospital Sant Joan de Reus i a l'ajuntament d'aquesta localitat, pel qual estan imputats ex alts càrrecs de Salut, i l'intent d'integrar en un únic consorci públic tota l'assistència sanitària de Lleida, projecte que la Generalitat va deixar en suspens fa un mes. També figura entre els elements a debatre la creació del projecte Visc+, pel qual Salut pretén cedir les dades sanitàries dels ciutadans a institucions dedicades a la recerca mèdica.
«Salut no està donant explicacions al Parlament sobre assumptes que haurien d'haver sigut objecte de debat», va indicar Marta Ribas, d'ICV, que va citar entre aquests assumptes la configuració jurídica que emmarcarà l'Hospital Clínic --el Parlament va deixar en suspens la pretensió de Salut de crear una fundació en què participessin els metges--, i el marc legal que regeix la xarxa de centres concertats. «És necessari revertir les retallades, fer sostenible el sistema i integrar millor els temes socials amb els sanitaris», va afegir.
LES ESPERES
Notícies relacionadesEls usuaris del sistema segueixen aprovant els resultats assistencials, sostinguts per l'esforç del personal mèdic i d'infermeria, però pateixen i denuncien les dificultats per accedir als serveis. «Les llistes d'espera han crescut de forma desmesurada i això, a curt termini, es tradueix en gran malestar -va afirmar Marina Geli, exconsellera de Salut i diputada de MES-. Això, i la caiguda del pressupost, han trencat la confiança en la política sanitària». Geli proposa crear un «fons de reserva» sanitari, similar al que protegeix les pensions.
En opinió d'Isabel Vallet, de la CUP, el model sanitari que inclou la xarxa de centres públics concertats ha conduït a l'opacitat, i en proposa la nacionalització. «Tots els centres han d'integrar-se en una única xarxa, de propietat i gestió pública --va indicar Vallet--. El CatSalut no hauria de contractar activitat de la xarxa concertada, sinó planificar i gestionar aquesta xarxa». Un element distorsionador d'aquesta confiança, coincideixen, ha sigut la contractació d'activitat als hospitals del Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya, propietat del grup inversor IDC Salut. «És la primera vegada que es concerta amb una empresa privada amb ànim de lucre», va advertir Geli. Per tot això, Ribas i Vallet tenen previst proposar avui un replantejament del mapa sanitari. Un canvi del model assistencial.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia