Un fàrmac experimental podria curar la malària per un dòlar

Un equip internacional d'investigadors ha descobert un nou compost contra la malària que en les proves en laboratori, fetes amb ratolins, ha mostrat un ampli potencial curatiu. La molècula, anomenada DDD107498 o simplement 498, ataca el protozou Plasmodium falciparium, que és el paràsit responsable de la malaltia, en totes les fases del cicle de vida.

«El compost no solament ha mostrat tenir efectes curatius molt bons, sinó que a més sembla bloquejar la transmissió de la malaltia en les noves picades del mosquit i té un poder protector», explica la primera firmant del treball, Beatriz Baragaña, investigadora espanyola que treballa a la Universitat de Dundee, al Regne Unit. Baragaña, química i metgessa que va estudiar a la Universitat d'Oviedo i resideix a Escòcia des de fa 14 anys, explica que la droga podria utilitzar-se en una sola dosi i la seva fabricació seria barata, menys d'un dòlar. «Això és essencial tenint en compte els potencials usuaris», explica a aquest diari des de Dundee.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, la malària o paludisme és una de les pitjors malalties en termes de mortalitat, amb 584.000 decessos anuals, gran part corresponents a nens i dones embarassades en països de l'Àfrica subsahariana. A més, cada any se'n produeixen uns 200 milions de casos.

La investigació, publicada a la revista Nature, ha sigut coordinada per Ian Gilbert (Universitat de Dundee), amb investigadors espanyols, nord-americans, australians, suïssos i holandesos.

«Tenim una necessitat urgent de trobar nous fàrmacs terapèutics

-prossegueix la investigadora- perquè els existents actualment tenen un enorme problema de resistències». L'últim fàrmac efectiu va sortir al mercat fa 20 anys.

Notícies relacionades

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"

EL DESENVOLUPAMENT / El DDD107498, que va ser desenvolupat a partir d'un programa de cribatge contra el paràsit de la malària en el seu estadi a la sang (hi havia 4.700 bons candidats), bloqueja la síntesi de proteïna en el paràsit i el mata. Molt possiblement, el compost es podria utilitzar amb altres fàrmacs antimalàrics per dificultar encara més el desenvolupament de resistències, afirma Baragaña.

Com que el plasmodi de la malària no afecta els ratolins, el que s'ha fet és crear uns ratolins que sí que es poden infectar. Aquestes proves s'han desenvolupat a les instal·lacions de Glaxosmithkline a Tres Cantos (Madrid). Els resultats són molt prometedors, però no definitius, a més que és necessari provar el fàrmac amb animals d'una mida superior. Una de les claus és analitzar la seva possible toxicitat. Els assajos en humans podrien començar en un termini de 12 mesos.