Arlene Bayliss: "Sempre tens ganes de saber què hi ha a l'altre costat"

-¿D'on li ve la passió per viatjar? 

-Viatjar no és difícil: tots els viatgers que apareixen en els meus relats comparteixen la inquietud per descobrir el món. Suposo que hi ha qui decideix que val la pena córrer el risc: la diferència és fer-ho o no. El 2013, vam fundar Viaje con Escalas, una plataforma multimèdia per compartir històries de la diversitat del món.

-Vostè ve literalment de l'altra cantonada de Llatinoamèrica.

-Sóc de Tijuana. Vaig trobar un màster de periodisme de viatges i em vaig dir: «No tinc casa, ni cotxe ni fills', i vaig venir a Barcelona».

-Porti'm a Tijuana amb les seves paraules.

-Jo en dic Tijuana la coqueta: és una ciutat pizpireta, coqueta, que té els seus encants i els seus matisos. A Tijuana se li exigeix molt i només té 127 anys. La meitat dels veïns de Tijuana som producte de migracions, de gent que està buscant establir-se en algun lloc i, a vegades, aquesta part és Tijuana.

-És una ciutat en construcció.

-Jo no m'havia adonat que Tijuana era un ranxo [petita] fins que en vaig sortir. ¡Té bones exposicions, hi ha qualitat de vida! Tots els segles que té Barcelona em fan pensar en el temps que ha hagut de passar perquè Barcelona estigui on està...

-¿En quin sentit?

-Aquí ensumes la quantitat d'històries que han construït aquesta ciutat. Tijuana és molt gran, té la mateixa quantitat de població que Barcelona, però encara és molt jove, està en la seva infantesa.

-Neix en una frontera, ¿com la marca tenir el bordo davant?

-En tot: en el teu vocabulari, en la teva cultura, en la teva forma de vestir, en el teu grup d'amics. Nosaltres diem així: «Ahorita vengo, voy del otro lado». Tot depèn de si tens papers per travessar. Si tens papers, et compres la roba allà, vas als concerts allà, potser els caps de setmana en lloc d'anar a la platja de Rosarito, te'n vas a Long Beach. Si no tens papers, això només ho veus: et porten roba, t'expliquen, veus les fotos... Formes part d'aquesta bicultura. Ets molt diferent de la resta de Mèxic, però no som nord-americans. Imagini's que jo primer vaig anar a Suïssa abans que a Chiapas.

-¿I a vostè com a viatgera?

-Suposo que al tenir un altre país tan a prop tens ganes de saber què hi ha a l'altre costat i després a l'altre costat d'aquest costat. Després, ja es va començar a posar molt pesat, la línia era molt pesada, després van inventar la centri.

-¿La línia?

-És la fila que fas amb els cotxes per travessar la frontera.

-I la centri…

SEnDCom a fronterer tens una visa especial. Aquesta visa especial et dóna dret a un altre filtre de seguretat pel qual pagues 100 dòlars més i que et permet anar per un carril especial. El teu cotxe està inspeccionat, és un doble control del doble control... Pagues més per evitar-te dues o tres hores de cua.

-L'escriptor Luis Humberto Crosthwaite...

SEnDTé un llibre preciós de tot el que es viu al travessar la frontera. Del vocabulari fronterer, de com adeqües el teu temps calculant les dues hores que perdràs allà, dels venedors... La frontera és una identitat pròpia.

Notícies relacionades

El tornado del feixisme

Reivindicació de l’alegria

-Ara sembla que la violència s'ha desplaçat.

SEnDLa violència no ha parat. Estant fora m'he adonat que m'he acostumat a viure amb la violència. L'inici de Tijuana està lligat a les drogues, als casinos, a allò a què el nord-americà no pot accedir al seu país. És una cosa amb la qual Tijuana ha crescut, és part del seu tronc. Però els ciutadans treballem per fer més verd aquest tronc. No és fàcil.