Bioimplants i cèl·lules mare impulsen la cirurgia reparadora

Quan, el mes de març passat, l'equip de cirurgia plàstica de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron que dirigeix el doctor Joan Pere Barret feia públic l'èxit d'un trasplantament de cara fet a un pacient amb una malaltia que li deformava els teixits facials, s'estava posant nom i cognom al progrés mèdic, científic i tecnològic. Quaranta-cinc professionals s'havien coordinat per eliminar tumor i deformitats de la cara i recuperar les funcions de la respiració, visió i parla del pacient, així com la seva capacitat per deglutir. Una altra capacitat que no figura a l'informe mèdic brilla, no obstant, per sobre de les altres: el pacient podia tornar a somriure.

Per tot el que mostra i demostra, recuperar el somriure és, en la vida d'una persona a qui li han extret un tumor, el que la cirurgia plàstica reconstructiva és per a l'oncologia: la guinda final d'un procés dur, i en moltes ocasions, el tancament de moltes més ferides que les físiques. «Som l'últim esglaó després de mesos difícils en què l'estat anímic és molt precari. Aquí ens adonem que no és suficient estar lliure de la malaltia. El concepte de salut, estar sa, no radica únicament en l'absència de la malaltia. I la cirurgia plàstica reconstructiva (també s'hi refereixen com a reparadora) juga un gran paper en aquesta part de la salut que no es reflecteix en una radiografia», assenyala el director del servei de Cirurgia Plàstica de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Jaume Masià.

El càncer de mama i la reconstrucció dels pits que comporta és un dels casos més clars. Cada any a Calalunya es fan unes 1.500 reconstruccions de mama després d'un càncer, un càncer que afecta una de cada vuit dones al llarg de la seva vida i del qual es registren cada any a Catalunya entre 5.000 i 6.000 casos. D'aquests, uns 3.000 s'aborden amb una cirurgia conservadora, que no necessita extreure la mama.

ESBORRAR SEQÜELES AMB TEIXIT PROPI / Importants avanços en les tècniques de microcirurgia reparadora, bioimplants treballats prèviament al laboratori amb cèl·lules mare i exhaustives planificacions preoperatòries gràcies a softwares especialitzats en 3D han augmentat l'eficàcia i la seguretat de les operacions de cirurgia plàstica reparadora post-oncològica. «En el 90% dels casos de reconstrucció de pits després de l'extracció d'un tumor la pacient es recupera al 100% de les seves seqüeles», concreta el cirurgià Jaume Masià.

El càncer de mama és la malaltia que deriva un nombre més elevat de casos a equips com el que dirigeix Jaume Masià. Aprofitar teixit i greix d'alguna zona del cos, on sobri, per implantar-lo a la zona a recuperar, com poden ser els pits, ha sigut un dels grans passos endavant que la cirurgia reparadora ha fet en els últims anys. «El mitxelinet de la panxa, el maluc o la cara interna de les cames, sense necessitat de tocar la musculatura, l'aprofitem per reconstruir el pit», detalla el doctor Jaume Masià del Sant Pau. «És la cirurgia ecològica», afirma. «El que sobra d'un costat serveix en un altre. És un gran avanç. No destruïm funcionament i aportem benefici estètic», puntualitza el cirurgià, sobre la tècnica denominada Diep. Evitant els implants aliens a la composició biològica dels pacients -el càncer de mama també es dóna en homes, tot i que l'impacte té més repercussió sobre la feminitat i maternitat de les dones-, s'esquiven també elements com el rebuig i la pèrdua de funcionalitat, elasticitat i compatibilitat amb la variabilitat dels teixits naturals a la zona. Això es deu al fet que les cèl·lules d'un autotrasplantament disposen del mateix ADN, i per això reaccionen igual que la resta quan, per exemple, es guanya o es perd pes o el cos es desenvolupa, en el cas de nens i adolescents.

«La tècnica Diep va ser introduïda a Espanya el 1999, a través de l'Hospital de Sant Pau, i ha significat el salt qualitatiu més gran en la reconstrucció dels pits, sense destruir, i duradora per sempre. La mateixa qualitat tissular -dels teixits- del pit natural és el que els dóna forma», declara Masià.

«El segon gran canvi que ha donat la cirurgia plàstica reparadora, en aquest cas després d'un càncer en què només s'ha extirpat un tros de mama, ha sigut l'empelt gras amb cèl·lules mare», explica el cirurgià del Sant Pau. «Amb una petita liposucció s'extreu greix i de la seva zona més vital s'aïllen les cèl·lules mare en el laboratori i per cànula -un finíssim tub- i, sense necessitat de cirurgia, s'omple el defecte que ha produït la tumorectomia», detalla Jaume Masià.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

SOLUCIONAR EL LIMFOEDEMA / Un altre dels avanços en la cirurgia reparadora postoncològica se centra en una altra de les seqüeles del càncer de mama: el limfoedema. És l'acumulació de líquid als ganglis de les aixelles, «una estació o camí per a la disseminació de possibles cèl·lules cancerígenes», assenyala el doctor Masià. Buidar de ganglis l'aixella i substituir-los pels d'una altra zona, com poden ser els de l'engonal, o fer a l'aixella un bypass per derivar el sistema limfàtic són les intervencions que es porten a terme.

Paral·lelament a l'avanç en les tècniques de cirurgia plàstica reconstructiva després del càncer, «és necessari que els equips mèdics procurin que tota pacient conegui, al mateix temps i amb el mateix detall amb què se li dóna a conèixer la seva malaltia, que al final del túnel la cirurgia plàstica repararà les seqüeles. La supervivència ja és alta, que sàpiga que es podrà sentir com abans o millor», conclou el doctor Jaume Masià.