Presó per tafanejar al mòbil de l'esposa

Manipular un telèfon mòbil aliè comporta els seus riscos, com assabentar-se de coses que no es desitja conèixer.  I si és de la dona amb qui convius  i estàs trencant la relació, la situació es pot complicar. Això és el que li ha passat a A. J. S.  Un jutge de Girona ha condemnat  aquest veí d'una població de la Cerdanya a dos anys i mig de presó (si es confirma la pena haurà d'ingressar a la presó) per haver accedit al telèfon de la que era llavors la seva companya sentimental i descarregar un fitxer guardat al correu electrònic i diversos missatges. El fiscal va arribar a demanar en el judici fins a tres anys de presó per a l'imputat.

La inèdita sentència declara provat que el 22 de desembre del 2014, A. J. S. era al domicili que compartia amb la seva parella sentimental, M. P. T., en una petita població de la Cerdanya. L'acusat, «guiat per l'ànim de menyscabar la intimitat» de la que era la seva companya, va agafar el telèfon mòbil d'ella i hi va accedir introduint-hi la clau. Després d'això i d'amagat, va descarregar un fitxer guardat al correu electrònic, el qual contenia una fotografia de la dona amb un home, així com diversos missatges de l'aplicació Line. El jutge sosté que no ha quedat acreditat que l'imputat fes difusió d'aquesta informació a tercers.

El jutge Antonio Miralles Amorós, del Jutjat Penal número 4 de Girona, atribueix a A. J. S. un delicte de descobriment i revelació de secrets, amb la circumstància agreujant de parentiu. A més d'imposar-li la pena de dos anys i mig de presó, el condemna al pagament d'una multa de 3.240 euros i li prohibeix aproximar-se a menys de 100 metres  i comunicar-se durant tres anys i sis mesos amb la que va ser la seva parella sentimental. L'advocat de l'imputat, Marc Molins Raich, ja està preparant el recurs contra aquesta sentència, al considerar que el pronunciament «genera un precedent perillós i poc adequat a la legislació penal».

SENSE PERMÍS / L'acusat va declarar que al mòbil utilitzat per la dona hi tenia accés la família i que, per tant, tots tenien accés a la clau. Va sostenir que un dia va accedir al telèfon per jugar i li va arribar una fotografia, va obrir el correu i va veure una relació de xats amb una altra persona. Al seu entendre, no era una conversa privada. Feia 20 anys que convivia amb la dona i aquesta no li havia dit mai que hi havia determinat contingut que no pogués mirar. Per tant, no va demanar permís per accedir al telèfon.

Notícies relacionades

338 dies, el temps mitjà d’espera per demanar l’ajuda de dependència

"Això tot just acaba de començar"

La dona, per la seva part, va manifestar que estava en procés de separació i que no sap com la seva parella va tenir accés al telèfon. La contrasenya, va dir, no estava escrita a cap paper, però sí en un arxiu virtual a internet que era compartit. Va assegurar que es va sentir controlada.

El jutge afirma que l'acusat va accedir als missatges de contingut privat sense consentiment de la seva dona i que les dades que va obtenir són «integrants del concepte de secret». Segons la seva opinió, no es tracta d'una mera «tafaneria» o una «visió fugaç o momentània del contingut privat», sinó que l'acusat es va apropiar del contingut. I afegeix que la relació matrimonial no constitueix excusa absolutòria.