Antonio Navarro: "Serrat va néixer a Conde del Asalto, número 38"

Nou de la Rambla, inaugurat el 1788 i abans conegut com a Conde del Asalto, va celebrar el 225è aniversari l'any 2013. Va ser llavors quan Antonio Navarro Bueno (Barcelona, 1960), com a membre de l'associació de veïns i comerciants del carrer, va descobrir una passió que li roba hores de son: la via que uneix el Paral·lel amb la Rambla.

-Va ser una mica per casualitat. Regirant papers de la junta, ens vam adonar de l'aniversari, i així va sorgir la iniciativa de donar a conèixer la història del carrer i, de passada, fer que la gent s'acostés al Raval.

-I vostè es va animar a furgar.

-Sí, juntament amb Hermenegildo de la Parra, també membre de l'associació. Vam organitzar un munt d'activitats l'any 2013, entre aquestes una exposició històrica, a la qual va assistir l'actual comtessa d'El Asalto, María Teresa Morenés Urquijo.

-Un carrer amb pedigrí.

-Ja ho crec; tant en l'aspecte històric, com en la vida bohèmia. D'aquí van sortir molts lletristes. Juan Viladomat Massanas tenia una acadèmia de varietés al número 106, a prop del Teatre Arnau, i hi va compondre el cèlebre tango Fumando espero i la cançó El vestit d'en Pasqual, que va popularitzar Núria Feliu.

-Això mateix.

-I al número 48, on jo tinc la ferreteria, estaven instal·lats Francisco Codoñer i Mercedes Belenguer, el matrimoni compositor de Mi casita de papel... Ui, aquí n'hi vivia un munt, i al London Bar la gent del circ feien els seus contractes. Una tia del meu pare, per cert, era acròbata circense i vivia al número 42.

-També hi havia aquí l'Edèn Concert.

-Sí, al número 12. Va ser un cafè concert obert el 1886, amb sala de ball i restaurant. Va canviar moltes vegades de nom, i amb la decadència del Paral·lel, després de la guerra, va passar a ser un cinema.

-I tenien cases de senyoretes.

-La més famosa, Casa Emilia, al mateix edifici de l'Edèn. Era de les més famoses i amb més solera de Barcelona. La revista satírica Papitu anava plena d'anuncis de bordells, com el de Maruja la Russa.

-Més descobriments, sisplau.

—Sobretot ens hem dedicat a explicar bé la història i a ordenar-la. Però també hem fet molts descobriments sobre gent nascuda en aquest carrer.

-¿Ah, sí?

-Eduard Fontserè, fundador del Servei Meteorològic de Catalunya; Carles Casagemas, l'amic de Picasso, al número 57, que ja no existeix -el seu pare era cònsol dels EUA-; l'alcalde de Barcelona Enric Massó, i també algú que el sorprendrà.

-Expliqui, expliqui.

-El cantant Joan Manuel Serrat. Encara que es digui que va néixer al carrer del Poeta Cabanyes del Poble-sec, al Registre Civil consta que va néixer al número 38 de Conde del Asalto. A més, una veïna de l'immoble, que li havia canviat els bolquers moltes vegades, em va assegurar que va néixer al quart primera.

-I vostè continua indagant.

-És una feina de formigueta i sempre surt alguna sorpresa. Tenim fins i tot un túnel subterrani: el van començar a construir el 1930 per a un tramvia que havia d'unir el funicular de Montjuïc amb la Rambla.

-Carai.

-Tant he descobert que, de cara al mes d'octubre, organitzaré una ruta nocturna per la vida canalla de Nou de la Rambla i carrers adjacents: prostíbuls, cabarets, cases de joc… Mentre el carrer continuï tenint vida, no hi veig el punt final.

Notícies relacionades

Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?

Altres jornades històriques a les fosques

-El barri ha canviat moltíssim.

-La gran patacada va ser amb els Jocs Olímpics; van esponjar el barri, però també es van carregar edificis molt antics. Molts veïns se'n van anar i els pisos van ser ocupats per immigrants. No hi ha problemes de convivència, però els comerciants xinesos i pakistanesos són reticents a unir-se a l'associació. Potser és per l'idioma.