Alba Marina González: "Barcelona és una ciutat salsera"

-Barcelona és una ciutat salsera.

-Sí, sí, és una ciutat salsera. Potser, fins i tot, més salsera que altres ciutats europees, i això s'explica per la història i pels vincles que ha tingut Catalunya amb el Carib, especialment amb Cuba.

-Diu que hi ha diferents escenes de salsa.

-Les que jo he pogut identificar són: la salsa gitana; les músiques cubanes; l'escena de la salsa academicoballable, que recau en escoles de ball i que genera congressos i exhibicions. També hi ha les músiques llatines, en les quals a més es combrega amb altres músiques com el reggaeton, la bachata o el merengue i que apareix en circuits d'oci perifèrics i al Poble-sec. I també hi ha l'escena de la salsa brava, que és representativa d'estudiants universitaris llatins i catalans. En aquest cas, parlem  més de festes que de locals.

-¿Salsa brava? Posi'm en context.

-La salsa és una música ballable provinent dels barris llatins de Nova York. Va sorgir a finals dels anys 60 i comercialment se li va donar aquest nom fent ús d'una metàfora gastronòmica que evoca la seva composició com a mescla de músiques del Carib hispà (son, guaracha, plena) i nord-americanes (jazz, funky, soul), és a dir, afroamericanes.

-¿I per què brava?

-L'adjectiven com a brava, dura, vella... per diferenciar aquest so, que és un emblema del barri llatí de Nova York marginat, violent i ravaler, d'altres estils que apareixen posteriorment,com la salsa conscient. És una música que el segell Fania Records va monopolitzar i difondre internacionalment.

-¿I la salsa conscient?

-Va sorgir cap a finals dels anys 70 com una espècie de subestil de la salsa brava, i protagonitzat per Rubén Blades. Arribava a un públic que no se sentia identificat amb la salsa perquè era la música de la gent marginal. I va començar a tenir una altra connotació perquè parlava de conflictes socials i polítics que tenien lloc a l'Amèrica llatina.

-¿Els intel·lectuals van cap a la salsa?

-Sí, el públic bohemi, intel·lectual i d'esquerres se suma a l'afició salsera.

-¿I a Barcelona des de quan tenim salsa brava?

-Bé, hi ha testimonis de gitanos catalans que ja escoltaven aquesta música i que la van incorporar a la seva festa, i passa de manera simultània a l'origen de la salsa brava. També resulta emblemàtica la feina feta per l'Orquestra Plateria, que va difondre temes de salsa conscient, al versionar temes de Blades, com Pedro Navaja o Ligia Elena.

-¿I avui en dia?

-Des del 2000 hi ha moltes agrupacions musicals, conformades per músics de Colòmbia, Veneçuela, i també amb catalans i gent d'altres països. Aquests grups rendeixen tribut a aquest so vell, al so dels 60.

-¿Per què s'interessa per la salsa?

-Volia saber per què aquesta passió és una passió compartida amb gent no només llatina, sinó d'altres nacionalitats.

-¿Era ballladora de salsa?

-Sí, i després vaig passar a ser professora de ball. En les meves classes sempre volia que la gent pogués tenir una visió del recorregut històric que ha tingut la salsa i de les diferents maneres de ballar.

-¿On en va aprendre?

-[Silenci. Em mira i m'adono que aquesta és una pregunta que no té sentit per a una caraquenya] A Caracas, veient els altres ballar: com s'aprèn a ballar això a Llatinoamèrica, que és al carrer.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

-¿I ha convertit la seva passió en una tesi?

-Ara és una passió diferent de com va ser inicialment. Al principi va ser una passió desmesurada, una barreja de necessitat i d'idealització. He passat d'apassionada de la salsa a ser-ne una enamorada: m'interessa reflexionar sobre ella. Abans la veia des d'una sala de ball i ara la veig des d'un escriptori, on escric la meva tesi.