Per un canvi de mentalitat

Cada vegada que la violència masclista acumula puntes d'horror, fem un cop d'ull a les estadístiques, a la recerca de respostes que no arriben, perquè una cosa que s'ha après és que la violència de gènere no té patró: un any és dolent i el següent és pitjor, o al revés, sense canvis de tendència que responguin a factors clars. Ens preguntem en veu alta com acabar amb el fenomen i després el debat remet fins que un altre crim acaba amb una altra dona, que sovint no havia presentat denúncia. Aquesta dada, gairebé sempre la primera que es destaca, és per a molts experts una arma de doble tall, perquè encara que el missatge és que per poder ajudar algú s'ha de conèixer la seva situació, sembla que la víctima que no va fer cap denúncia tingui una mica de culpa.

La principal conclusió és que no hi ha conclusió, no a curt termini. La presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montse Gatell, va abordar ahir la qüestió arran de les morts de dones, i nens, a mans de parelles i exparelles a Castelldefels, i de les dues joves assassinades a Conca. «Vivim en una societat regida per esquemes absolutament patriarcals, que legitima d'una manera o una altra la violència contra les dones i l'autoritat que alguns homes exerceixen sobre les dones. És molt difícil combatre-ho de forma integral perquè del que estem parlant és d'una concepció diferent de les relacions entre les dones i els homes», va afirmar en declaracions a RAC-1.

No cal dir que hi ha hagut avanços. Fa 40 anys, el maltractador fins i tot solia ser aplaudit. Però les dades dels últims anys donen a entendre que la situació no ha millorat gaire. Sí que s'ha consolidat la xarxa d'atenció a les víctimes que sobreviuen.

Des de l'inici del 2015, segons el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, amb dades confirmades fins al 6 d'agost, 23 dones han mort víctimes de la violència de gènere a Espanya. Si s'hi sumen els casos que estan en investigació, i que tot indica que es confirmaran, la xifra puja a 32. I encara que sembla que hagi sigut el pitjor estiu, hi va haver més morts en anys anteriors.

790 víctimes mortals des del 2003

Notícies relacionades

"Cada assassinat masclista és un fracàs del sistema"

La família de Morate demana que "el localitzin i el tanquin"

Fins al 6 d'agost del 2014 n'hi va haver dos més, 34. En el mateix període del 2013 les assassinades van ser 33. En el del 2012, 37. I 43 el 2011. Les dones que han mort víctimes de la violència masclista des del 2003 a Espanya pugen a 790, informa Europa Press. Hi ha una altra estadística: la dels menors morts per violència masclista, sovint víctimes per venjança envers la mare. Aquest any han sigut vuit els menors que han mort a mans dels seus progenitors o de parelles o exparelles de les seves mares. En  tot el 2014 en van ser quatre, i el 2013, sis.

Gatell va precisar que del que es tracta «no és només d'un salt generacional» sinó d'«un canvi de mentalitat com a societat». Sens dubte, és clau que els joves abordin aquest canvi, però les dades sobre la naturalesa de les relacions entre els més joves no resulten en absolut favorables, més aviat al contrari. Al març, el Ministeri de Sanitat va informar, en el marc d'un macroestudi, que una de cada quatre adolescents pateix assetjament psicològic per part del seu nòvio, el que es coneix com  a «violència psicològica de control». La combinació d'amor romàntic, adolescència i xarxes socials ha generat un nou eix de control, que passa per escorcollar en el mòbil de la nòvia l'ús que fa de les xarxes socials. El risc és que l'entorn del nòvio aplaudeixi aquesta actitud. I que les adolescents ho considerin normal. Una altra dada preocupant d'un estudi del gener passat: el 33% de les dones d'entre 15 i 29 anys va dir admetre que els sembla inevitable o acceptable la violència de control per part de les seves parelles.