La Cantudo de la robòtica
Go Nagai, autor de Mazinger i de diverses obscenes obres de culte manga al Japó, va inocular en una generació imberbe la curiositat insana amb Afrodita A i el baró Ashler
Afrodita, en l’instant icònic, quan les seves mames sortien volant. /
El primer nu integral del cine espanyol després de la mort de Franco el va protagonitzar una llavors impressionant María José Cantudo a La trastienda, dirigida per Jorge Grau. Eren només tres segons de striptease complet en pantalla, però que van treure el singlot a milions d'espanyols. Se suposa que aquells anys del destape i del cine classificat S van ser la llavor de la desinhibició dels posteriors bojos anys 80, però molts dels protagonistes d'aquella dècada inoblidable eren en realitat, quan es va veure l'escena de la Cantudo, nens i preadolescents, menors d'edat, teleespectadors els dissabtes a les tres de la tarda a TVE de Mazinger Z, en principi una innocent sèrie infantil de robots a punt d'esbatussar-se, però que en realitat era més aviat el soterrani moral de la mansió d'un súcube. Se suposa que els responsables de la televisió pública espanyola el van descobrir, encara que fos tard. El 16 de setembre del 1978, sense previ avís, ja no es va emetre el capítol 33 dels 92 de la sèrie. Va aparèixer en pantalla Orzowei, el tarzan italià. Es va quedar així penjat en l'aire el dubte etern que els nens discutien al pati del col·legi: què tenia a l'entrecuix el baró Ashler, el dolent sinistre de la trama, literalment mig home i mig dona.
Aquesta és la qüestió. Els pares anaven al cine a veure fugaços nus i els fills disfrutaven d'una pubertat com no n'hi havia hagut cap en 40 anys, de la mà d'una història concebuda per Go Nagai, dibuixant japonès de qui només calen un parell de dades per comprendre de què anava prenyada en realitat la sèrie Mazinger Z. Abans de la seva aventura robòtica, Nagai ja havia obtingut una certa notorietat a l'altre costat del planeta amb La escuela indecente, títol d'un còmic que no té més significat que el que té. Anys després va ser autor d'una altra aventura memorable, Kekko Kamen, una superheroïna amb qui lamentablement Hollywood no s'atrevirà, ja que la seva disfressa de combat es reduïa, tot en vermell, a una caputxa, uns guants, unes botes altes i res més. Nagai, queda clar ja, ha dibuixat al llarg de la seva trajectòria milers de formidables pits, i l'etapa de Mazinger Z no en va ser una excepció.
UNS PITS DE LLEGENDA / Que Afrodita A, companya d'armes de Mazinger, cridava «¡pits fora!» abans de llançar les seves mames com obusos és fals. És una llegenda urbana. Era Mazinger qui projectava el «foc de pit» i cridava «punys fora», la resta era el que la imaginació destil·lava amb tanta hormona, però no importa, el cert és que els pits d'Afrodita volaven. Hi ha qui fins i tot sosté que els punys del mascle eren un gest còmplice amb les pràctiques més extremes del col·lectiu gai. Qui ho sap. La conclusió és que, molt més que el felpudo de la Cantudo, aquella glopada de vici nipó a mitjans dels anys 70 va incidir en una generació que va arribar a la majoria d'edat als 80, la dècada de la movida madrileña, la de les solapes exagerades, més o menys com les que lluïa el mateix Mazinger Z.
