La Xina crea un radiotelescopi d'1,6 quilòmetres de perímetre

Si hi ha algú allà fora, aviat ho sabrà la Xina. En una recòndita vall de la província de Guizhou, al sud del país, ha començat a acoblar el que serà el radiotelescopi més gran del món, amb un plat reflector de la mida de 30 camps de futbol. Els 1,6 quilòmetres de perímetre requereixen 40 minuts per recórrer-lo a peu i els seus 500 metres de diàmetre ridiculitzen els 300 de l'observatori d'Arecibo (Puerto Rico), líder del sector durant mig segle.

El telescopi és l'última fita de l'auge xinès després de la presa més gran del món al riu Yangtzé, el tren més alt a Lhasa o la muralla més llarga, per fer la llista curta. Els operaris ja estan unint els 4.450 plafons en forma de triangles equilàters d'11 metres de longitud i la infraestructura estarà acabada a finals de l'any que ve, gairebé 15 després que naixés el projecte de més de 100 milions de dòlars (87 milions d'euros).

LLUNYANES ONES DE RÀDIO / A diferència dels telescopis òptics habituals, concebuts per captar llums llunyanes, els radiotelescopis busquen ones de ràdio procedents de l'espai amb estructures gegants similars a una antena parabòlica (o diverses treballant coordinades). «És una oïda molt sensible que escolta els missatges de ràdio provinents del soroll de l'univers. És com identificar el so d'una cigala en una tempesta», ha declarat a la premsa local Nan Rendong, cap de l'Observatori Astronòmic Nacional.

Com més gran és el radiotelescopi, més llunyans i febles senyals pot captar. El xinès, conegut com FAST (acrònim en anglès de Five hundred meter Aperture Spherical Telescope), podrà detectar transmissions extraplanetàries a distàncies superiors als 1.000 anys llum. «Ens ajudarà a buscar vida intel·ligent més enllà de la nostra galàxia i a explorar els orígens de l'univers», ha afirmat Wu Xiangping, director general de la Societat d'Astronomia de la Xina.

El FAST escrutarà l'espai en longituds tres vegades més grans que el radiotelescopi d'Arecibo, escanejarà més parcel·les de cel i processarà la informació més ràpid. S'imposa, en definitiva, amb el tradicional gegantisme xinès i amb el disseny: mentre la curvatura esfèrica fixa del nord-americà només li permet usar 221 dels seus 300 metres de diàmetre, el xinès disfruta d'una estructura de 4.450 plafons en forma de triangles equilàters d'11 metres de costat que poden ser orientats de forma independent amb un conjunt de cables i robots amb a penes un mil·límetre d'error. Així pot rastrejar 19 regions de cel per les set d'Arecibo. Les dimensions són tan grans, equivalents a 30 camps de futbol, que per subjectar els plafons ha sigut necessari aixecar desenes de grans columnes de formigó.

El radiotelescopi ocupa el fons ja buidat d'una vall amb forma de bol gràcies a tres turons separats entre si per 500 metres. És la ubicació idònia per a un rastrejador de sons llunyans que no pot ser molestat pels pròxims. De fet, les dotzenes de ramaders que l'habitaven ja van ser traslladats anys enrere i avui no hi ha cap poble a menys de cinc quilòmetres (la capital provincial, Guiyang, és a 170). A més, està previst aixecar una plataforma sobre un dels turons perquè el públic contempli una de les obres més grans d'enginyeria humana.

CARRERA ESPACIAL / Més que descobrir vida extraterrestre, Pequín espera que el FAST contribueixi a la ciència i a la seva més prosaica carrera espacial. La seva potència per­metrà, per exemple, detectar les escombraries que amenacen els viatges més enllà de l'atmosfera. El pròxim superordinador SkyEye-1, el més potent de la Xina, capaç de realitzar 1.000 bilions d'operacions per segon, col·laborarà en el processament de les dades.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

La carrera xinesa és tan recent com veloç i resumeix l'auge nacional. Pequín ha encadenat missions tripulades i no tripulades en els últims anys i cap al 2020 espera concretar dos reptes majúsculs: col·locar un astronauta a la Lluna i l'obertura de la seva estació espacial permanent.

El satèl·lit FAST no és aliè a la pugna entre les dues grans potències. Els EUA han boicotejat tossudament l'entrada de Pequín a l'Estació Espacial Internacional després que el seu Congrés prohibís a la NASA qualsevol contacte amb el programa espacial xinès, més per mesquins càlculs geoestratègics que per riscos tangibles. Amb la porta tancada als nassos, Pequín ha desenvolupat la seva pròpia estació i el seu telescopi. I amb un instrument que triplica la potència del porto-riqueny, no és difícil apostar que també la Xina guanyarà aquesta carrera.