'Swaggers', nois de centre comercial

Primer va ser el foc. Comunitats reunides al voltant d'una foguera que els proporcionava calor i els permetia diversificar la dieta. Amb el descobriment de l'electricitat, els grups s'arremolinaven al voltant dels electrodomèstics per relacionar-se i millorar les seves condicions de vida. Ara és el torn de la wi-fi, eix galvanitzador de les relacions socials que vénen. Potser a algú li resultarà frívol comparar dos dels grans avanços de la història de la humanitat amb una simple connexió sense fil a internet, però no al nou grup social que ha fet de la tecnologia mòbil el seu germen i element de transmissió associativa. Són els swaggers, fenomen majoritàriament desconegut per al públic adult que s'expandeix a la velocitat de la fibra òptica per ciutats d'arreu del món.

Van començar deixant-se veure al voltant de la botiga d'Apple de la plaça de Catalunya, espai ideal per satisfer les seves prioritats: connexió gratis a internet, relacionar-se entre ells i aconseguir que tothom reconegui el seu estil. Aquest criteri estètic és la característica que dóna nom a la seva denominació, i està profundament influït pel trap, una branca del hip-hop, i la seva grandiloqüent posada en escena al carrer. També els atrau el reggaeton, el dembow i la facció més radical sent devoció per Pxxr Gvng, banda amb temes tan transgressors com Tu coño es mi droga. S'estilen pantalons de tub, samarreta ampla, vambes i gorra dura per a ells; shorts i tops cenyits per a elles. «Estil és estar a la moda, tenir bon gust, però sense regles, a la teva manera», explica l'Italiano, de 15 anys. Transversalitat que s'aprecia en l'origen geogràfic: vénen de ciutats de tot Catalunya, com Vic o Manresa. I destaca la precocitat del fenomen: tenen de 13 a 16 anys.

IMPREVISIBLES / Un espectre tan heterogeni explica la bona acollida entre els nanos. Fins i tot els que no s'identifiquen amb el nou grup valoren el swag, el concepte de tenir estil. Menys sintonia hi ha entre els adults dels centres comercials. A La Maquinista va desconcertar que en les últimes setmanes hi hagués concentracions «de més de 200 swaggers» el divendres a la tarda, segons fonts pròximes a la direcció. Encara que continuen freqüentant la plaça de Catalunya, es constata un fenomen expansiu del col·lectiu, que a poc a poc colonitza espais nous. Els locals de Starbucks i la superfície comercial Splau, a Cornellà de Llobregat, són uns altres dels seus espais predilectes, amb la innegociable presència de wi-fi, és clar.

Necessiten viure constantment connectats i no conceben una jornada sense consultar xarxes socials. Plataformes virtuals a les qualsno solen accedir els grans, que veuen com la presència multitudinària dels nanos en aquests espais els ha agafat amb el pas canviat. «Són difícils de controlar perquè es mouen per tota la superfície en nombrosos grups, de manera imprevisible, però de cop i volta es comuniquen pel mòbil i tots van en tromba a un mateix espai», explica una font a La Maquinista.

Encara que algunes d'aquestes concentracions fulgurants es deuen a una baralla, no es tracta d'un problema de seguretat, ja que la majoria dels nois no són agressius. Però la mateixa font admet «desconcert», tant per part dels centres, com de les autoritats. Com a conseqüència d'això, el 31 de juliol hi va haver un dispositiu dels Mossos d'Esquadra als accessos a La Maquinista per demanar la documentació als nanos que presentaven perfil swagger. La intenció, merament dissuasòria, va funcionar: els nois es van disgregar durant les setmanes següents pels seus altres espais predilectes.

Entre aquests llocs hi ha les discoteques de la ciutat exclusivament per a menors, com Famee o Intimi. Els set o vuit euros que costa l'entrada són tot un capital per a nanos que majoritàriament no estan en edat de treballar. Per això resulta clau un factor situat a la cúspide de la seva escala de valors: la popularitat. «Ets popu quan moles, i quan moles a molta gent les discos t'escullen perquè siguis RPP (sic) [relacions públiques]. Tu entres gratis i tu decideixes qui no paga», expliquen el Negro i l'Álex.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

EXHIBICIÓ / ¿I com s'aconsegueix notorietat? Riallades i ganyotes de vergonya fins que el Harold s'anima a parlar. «Fas coses que et permetin aconseguir molts m'agrada a les xarxes socials: vesteixes amb estil, poses guai i ho penges a Facebook i Instagram». Són freqüents les imatges de nois amb el tors nu i els pantalons al límit de la vergonya. Les noies juguen amb el vertigen del mini-short o directament llueixen tanga.

També s'aconsegueix fama a Kiwi o Ask.fm, xarxes socials de preguntes habitualment comprometedores. Res pot desentonar amb una filosofia adquirida a cavall entre el potencial de les xarxes socials i l'afany exhibicionista i ostentós del centre comercial. «Som xulos, som guapos, tenim estil -diu l'Italiano-. Som aquí perquè ens mirin».