Gerard Pastor: "Aquest és un país d''uns': un director, un cel·lista..."

-És pianista, compositor, director...

-Component, dirigint i emprenent és com més còmode em sento. Per acabar dedicant-me a la direcció va ser decisiu el mestre Jordi Mora. Som molt afortunats de tenir-lo a casa.

-Dirigeix Furius Music Orchestra, l'única orquestra especialitzada en bandes sonores. 

-És l'única orquestra que ha nascut amb vocació per fer gravacions de bandes sonores de pel·lícules, videojocs o espectacles, i que només es limita a fer això. No fem concerts.

-¿I com neix aquesta aposta?

-La majoria d'aquestes orquestres es troben als països de l'Est. Allà els costos són més barats i els músics cobren menys. Nosaltres creiem que a nivell econòmic es pot fer aquí.  A més, els músics joves, molt  preparats i bons, se n'han d'anar perquè aquí no troben suport.

-És professor al Conservatori de Sabadell, dirigeix la Cobla Contemporània, l'Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès i la Jove Orquestra d'Universitaris. Tocar tants pals li dóna idees de per on emprendre.

-Encara que sóc un músic jove, tot el que he fet d'emprenedoria és intentar beneficiar al màxim la gent d'aquí. La idea inicial era fer una productora de música per a audiovisuals. Entre tot el ventall d'opcions de Furius Music hi ha la nostra pròpia orquestra. ¡He provat moltes coses que no han sortit! Però si no ho provo, no em trec l'espina.

-¿Quina és la salut de les bandes sonores a Catalunya?

-Hi ha una indústria catalana de cine; centres com l'ESCAC han contribuït a això.  Tot i així, la música d'aquesta indústria encara no brilla, malgrat que s'han fet molts avanços. El màster de composició en bandes sonores de l'Esmuc, dirigit per Arnau Bataller, és un planter de professionals ben preparats.

-¿I llavors?

-Un dels principals problemes són els amiguismes mal entesos. En el sentit que moltes vegades aquesta amistat no va acompanyada d'una qualitat professional. I això contribueix a l'intrusisme laboral.

-Posi-me'n un exemple, per favor.

-L'últim any he rebut dos projectes de llargmetratges per a televisió. Fins i tot m'han enviat el guió.  Al cap d'un temps m'assabento, per Facebook,  que ja estan finalitzats i amb músics que no són de l'àmbit, sense formació ni experiència. Tot perquè són compositors «de confiança». Jo no he fet el meu primer curtmetratge fins a 10 anys després de començar en aquest món.

-¿Més problemes?

-Aquest és un país d'uns: un compositor, un cel·lista… En altres països poden presumir d'un sector, no d'una persona.

-Ha posat música a Barcelona 1714.

-És un projecte enorme: 95 minuts de música escrits en un mes, preparats i orquestrats amb 80 músics a l'Auditori de Sant Cugat. 

-¿D'on provenen aquests 80 músics?

-L'orquestra no té una plantilla fixa. Tenim una base de dades de 200 músics. El més guapo és que hi ha gent que ha vingut de fora i a la qual, la veritat, no li sortia econòmicament a compte. És increïble sentir que tu creus en un projecte però que el del costat també ho fa.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

-¿Quina espina té clavada ara?

-Importar produccions estrangeres i proposar-los l'orquestra, el treball d'edició de so i la producció. La nostra idea és que els editors i productors estrangers que vinguin puguin tenir l'experiència de treballar aquí, però també de disfrutar de Barcelona.