Els ajuntaments debaten si donar wi-fi amb l'actual limitació

Si fa uns anys donar servei wi-fi a les ciutats formava part del programa electoral de qualsevol candidat (Esperanza Aguirre ho va incloure fins i tot en el seu pla per a l'Ajuntament de Madrid el maig passat), el temps ha diluït els projectes si no anaven vinculats a necessitats municipals. A Madrid, per exemple, el metro va invertir 200 milions a millorar el servei de telecomunicacions entre les estacions i els trens i de passada, es va estendre als ciutadans. A Barcelona, el desplegament de la wi-fi pública ha anat lligat a la xarxa municipal creada per satisfer les necessitats de la smart city, i que utilitzen serveis com la neteja o els aparcaments. El pla per augmentar la xarxa des dels actuals 700 als 2.400 punts promesos per l'anterior equip municipal, amb un cost de 3,5 milions d'euros, està de moment aparcat pel govern d'Ada Colau.

I encara que Indústria estudia actualitzar la llei de telecomunicacions per reduir les traves a les administracions pensades en principi perquè no incorrin en «competència deslleial amb les operadores» -ampliant sobretot la restrictiva velocitat de descàrrega a 256 kbps-,

algunes es plantegen si dedicar-hi esforços. «No té sentit donar wi-fi amb 256 kbps, és gairebé innavegable perquè costa descarregar una web amb imatges i molt més un mapa», afirma Ismael Bataller, coordinador del grup de treball de xarxes del Col·legi d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya i especialista en xarxes wi-fi.

Des de l'Administració també es veu diferent que fa uns anys. «No té sentit posar wi-fi on el mercat ja actua, però on no hi ha alternativa les administracions sí que han d'actuar. S'ha de valorar bé la rendibilitat i l'oportunitat de la inversió, perquè no només s'ha de construir. Un servei s'ha de poder donar en condicions, i mantenir una xarxa wi-fi és car», assenyala Jordi Pericàs, director de tecnologies de la Diputació de Barcelona i antic director de Localret, l'organisme que agrupa les polítiques de telecomunicacions dels ajuntaments catalans.

FORMES D'EXPLOTACIÓ / Els límits legals fa que alguns ajuntaments cedeixin a empreses privades l'explotació i el nom del servei -que deixa d'anar firmat per l'Administració- i que aquestes rendibilitzen cobrant per més velocitat (el cas de Barcelona), posant publicitat o captant dades.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Malgrat la pressió de les operadores perquè els usuaris ampliïn les seves quotes de dades temptant-los amb més serveis i la promesa de «fer-ho a tot arreu», els turistes especialment es resisteixen a pagar els alts preus de la itinerància i reclamen wi-fi.

«La discussió entre tècnics sobre si wi-fi o 4G està oberta. Sembla que la wi-fi està cridada a descarregar la xarxa 4G, tant perquè els usuaris prefereixen no saturar el seu límit de dades com per necessitats de la xarxa», explica Bataller. No obstant, els embussos de moltes wi-fi públiques fa que els usuaris se n'atipin i busquin xarxes en cafeteries o comerços. Hi ha apps per localitzar-les. Tampoc han beneficiat gens casos com el de Gowex, l'operadora del wi-fi de Madrid o Nova York, que va presentar suspensió de pagaments el maig passat després de fer-se públic fa un any que havia falsejat els seus comptes a la borsa. El dia abans d'esclatar el cas, Gowex havia anunciat que la seva xarxa cobria el 40% de la capital d'Espanya. Una setmana després, l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid es veien obligats a cancel·lar els contractes i a suprimir gairebé tot el servei de wi-fi ofert en la via pública.