Del pi roig al trepig

Els bolets estan íntimament lligades a les condicions meteorològiques. «En tan sols 15 dies de pluja i temperatura propícia, un terreny aparentment poc procliu pot començar a rendir bé», resumeix Juan Martínez de Aragón, especialista del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). No obstant, quan la sequera ha sigut intensa, com va passar la primavera passada a Catalunya, sobretot a la meitat sud, pot ser necessari un període més ampli: «Els bolets que consumim van associats als arbres, hi ha una simbiosi entre ells, i si els arbres ho han passat malament, necessiten més temps per tornar a estar sans». Així que encara és una incògnita com serà el rendiment complet de la temporada.

«El que és clar és que almenys al Pirineu, dels 700 metres en amunt, hi va ploure a l'agost i ara hi ha hagut una explosió de bolets des de rovellons fins a ceps i rossinyols, i també una mica de fredolic, llanega i camagrocs», prossegueix Martínez de Aragón. Mentre no hi hagi gelades, cosa descartada a mitjà termini, la producció seguirà vent en popa.

El CTFC ha estudiat al llarg dels últims 20 anys la productivitat en diferents zones de recollida mitjançant l'anàlisi de 88 parcel·les molt diverses pel que fa a vegetació, clima i orografia. Els resultats mostren que a les comarques del Prepirineu i la Catalunya central, les de més rendiment, el moment culminant acostuma a esdevenir-se la segona setmana d'octubre. És el resultat de combinar les pluges de finals d'agost i setembre, habituals en aquestes zones, i una temperatura òptima. En canvi, a les zones del sud amb clima més suau, la temporada es pot prolongar fins a finals de novembre.

Notícies relacionades

Els afectats per la dana continuen sol·licitant 375 ajudes diàries

"Estem una mica desubicats"

Els rendiments més elevats acostumen a assolir-se als boscos de mitja muntanya de pi roig i, en menor grau, de pi bord. En aquests es poden superar els 250 quilos per hectàrea en un any, incloent-hi els no comestibles i els no apreciats. En canvi, en una mala temporada no s'arriba ni a cinc quilos. «Tot és relatiu -repeteix l'investigador del CTFC-. En un any amb molta aigua, el pi blanc [propi de les terres baixes] pot tenir un rendiment espectacular».

Martínez de Aragón explica que un terreny explotat correctament pot donar fins a cinc collites en un any i això, segons sostenen diverses anàlisis, sembla que no afecta la producció de la temporada següent. «El que sí que s'ha vist és que en zones molt transitades el trepig canvia les propietats del sòl, el compacta, i a determinades espècies això no els va gens bé», adverteix.