El fòssil de Tordesillas

Hi ha relloneig a la plaça de toros de Tordesillas. La cita és a les sis, però a les cinc ja hi ha gent que vol agafar lloc a la grada per on toca el sol. També és la més pròxima a l'orquestra. Dolores, una senyora de no més de 65 anys, parla del Toro de la Vega perquè l'hi pregunten, no perquè li agradi tractar el tema amb un desconegut. Aquesta tradició o carnisseria, segons qui opini, matarà aquest matí un toro a la vora del Duero, i ella no hi veu «cap problema». «¿No vivim en democràcia? Jo no suporto el futbol i em toca aguantar-lo cada dia».

Rompesuelas es diu el toro escollit per al torneig. Pesa 640 quilos, i si no hi ha un miracle, a l'hora de dinar jaurà mort per a l'alegria del públic i l'esglai d'una majoria social que com mai ha mostrat el seu rebuig a la justa.

Aquesta és la crònica d'una mort anunciada. El relat d'un poble fart que li diguin el que pot i no pot fer, i d'un país que majoritàriament no entén que encara es permeti que desenes de persones, a cavall o a la carrera, competeixin per matar d'una llançada un animal, acompanyats per milers d'aficionats, per molt que la tradició enfonsi les seves arrels en l'edat mitjana, quan també el botxí tallava caps. És el fòssil vivent de Tordesillas.

Cristóbal té un taller i passeja el gos amb els seus dos fills pels terrenys on avui es desenvoluparà l'assumpte. Sosté que és un torneig amb normes estrictes -l'any passat li van caure gairebé 50.000 euros a un veí que va picar l'animal una vegada havia superat els límits de la pineda- i que el poble depèn d'aquest dia en què la població passa de 9.000 a més de 30.000 persones. «Si ens treuen això, Tordesillas s'enfonsa», vaticina.

«Fes-me un tall»

Al carrer del Corro Pozo, un nen d'uns 10 anys juga amb un carromato amb el cap de toro que s'utilitza per practicar la lídia. «Fes-me un tall», li demana al periodista. Envesteix i l'instint convida a apartar-se. «¡Bon tall!», diu l'avi. I junts entren en una casa on una de les penyes del poble celebra el seu dinar de festa major. La vila viu per aquest dia. La vestimenta recorda la de San Fermín, amb l'afegit d'un bastó que branden tant els nens -a la plaça Mayor els utilitzen per jugar a hoquei amb una llauna- com els grans. «Aquí hem crescut tots amb el Toro de la Vega. A alguns no els agrada, però no és habitual que ho admetin», reconeix Ramiro, veí que viu al costat de la reixa on solen lligar-se amb cadenes els detractors d'aquesta discutida festa.

Dijous passat, el partit animalista PACMA es va reunir amb l'alcalde de la localitat, José Antonio González (PSOE). «No vol cedir, encara que podria passar a la història com l'home que va posar fi a aquesta barbàrie», relata Silvia Barquero, presidenta de la formació, que avui, com cada any, registrarà imatges «per denunciar la brutalitat amb què es tracta el toro». Uns dies abans havien entregat 120.000 firmes contra el torneig al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que els va prometre una llei contra el maltractament animal. Però només si governa després de les pròximes generals.

Notícies relacionades

El Toro de la Vega, tradició o barbàrie

Jorge Javier Vázquez i Dani Rovira col·laboren en un vídeo contra el Toro de Vega

Rompesuelas haurà passat la nit a la plaça de toros, on cada any és traslladat des dels corrals a mitjanit en una espècie de desfilada perquè el vegi tot el poble. Cristóbal explica que si els veïns no el consideren un bon exemplar, l'ajuntament haurà de canviar-lo. S'han pagat pel toro a una ramaderia extremenya gairebé 6.000 euros. Avui, a les onze del matí, quan troni el petard, un encierro pels carrers del poble donarà pas al camp obert, on segons defensa Tordesillas començarà una batalla d'igual a igual.

Durant aquests dies, la Guàrdia Civil ha intensificat la vigilància i s'ha dedicat a identificar tothom que entrava a la zona. Es veu que els dolents són els que volen boicotejar el Toro de la Vega.