Armand Flaujat: «Vaig tenir el famós Pyros a 50 metres, i amb boira»

A 1.600 metres d'altura, sota una trinxera de la guerra, Armand Flaujat (Puigcerdà, 1968) controla un vast horitzó pirinenc. A l'enclavament dels Plans de Boldís, al municipi de Lladorre, i dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu (Pallars Sobirà), Flaujat controla també mil ovelles. 160 són seves, i la resta, de sis ramaders de la vall. Els seus gossos -mastins del Pirineu i muntanya del Pirineu- el segueixen a tot arreu. Els escorten, a ell i el ramat, perquè estan en zona de trànsit d'óssos, que arriben sense avisar.

-¿Com van venir les seves ovelles fins aquí?

-En camió des de la Cerdanya. N'he portat 160, i 140 més es van quedar a casa. Vivim al poble de Bor, municipi de Bellver de Cerdanya. L'any que ve, si puc, vindrem a peu, seguint els antics camins ramaders, alguns ja gairebé esborrats.

-¿Per què té ovelles i no un altre bestiar?

-L'ovella és més manejable, i jo crec més en el bestiar petit que en el gran. Una vaca pot costar mil euros i fins passats cinc anys no l'amortitzes. En canvi, un be, per cent euros, a l'any ja cria, i hi ha molta ovella de parts dobles.

-¿Què diferencia les ovelles que pugen a l'alta muntanya a l'estiu de les que no?

-Aquí, a 1.600 metres, mengen molta regalèssia, i l'herba de la muntanya com més alta més dolça és i més greix li dóna a l'animal per aguantar millor l'hivern. A més, el bestiar aquí també té la seva missió: neteja el terreny de males herbes. Les ovelles velles que moren són aliment per a les aus carronyeres. Tot forma part del cicle amb què s'equilibra la naturalesa.

-¿L'ós forma part d'aquest cicle?

-L'ós i el llop. És complicat d'explicar i d'entendre. Des que tinc força als braços, el meu pare em portava a caçar. Per mi, caçar, encara que no s'entengui, suposa un gran respecte a la naturalesa. El caçador, el predador, equilibra. El llop va arribar sol des d'Itàlia. D'ossos en quedaven molt pocs en aquesta zona, es perdien. L'ós no agafa animals sans, sinó bestiar vell o malalt, perquè li és més fàcil atrapar-lo.

-No obstant, ¿entén la desconfiança d'alguns ramaders del Pirineu?

-Sí, i hem de lluitar contra l'animal que pugui menjar bestiar. Ho fem amb tanques elèctriques per guardar ramats durant el vespre i la matinada, i amb gossos entrenats [Flaujat els cria i els entrena, i és campió de concursos de gossos d'atura]. L'ós sap que té poca feina aquí, només algun isard o cérvol vell.

-¿Poca feina, per què?

-La dieta de l'ós és un 80% vegetariana i un 20% carnívora: menja ratolins, serps, formigues i els seus ous, i alguna ovella morta o malalta si en troba. Durant els cinc anys en què s'ha fet el reagrupament de ramats [establert per la Generalitat per assegurar la protecció del bestiar amb vigilants experts com Flaujat], l'ós, aquí, ha matat una ovella.

-¿Quantes vegades ha vist l'ós?

-Unes 10. Una vegada vaig tenir el famós Pyros a 50 metres, i amb boira. Després vaig mesurar-ne les empremtes: 17,5 centímetres d'ample la mà, equivalent a un 43 de peu, i aixecat devia fer 1,90 metres. Fa tres anys va venir el Pelut, descendent de Pyros. I també he vist una femella amb dues cries. Els gossos sempre acaben espantant-los. Els gossos i la meva burra Rogèlia avisen si els óssos s'acosten.

-¿Per què parla als seus gossos en diferents llengües?

-Així en puc portar quatre a concurs. A cada un li dono les seves ordres en una llengua diferent: occità, català, francès i basc. Si no, donaria una ordre i ho farien tots.

Notícies relacionades

El primer any d’implantació del ‘model Barnahus’ gairebé triplica la detecció de maltractament sexual infantil a Catalunya

Un de cada tres docents catalans opta al pròxim concurs de trasllats, un sotrac que ja tensa els centres

-¿Com compta les ovelles?

-Les faig passar per un pas estret i faig servir el comptador de les hostesses d'avió.