Instal·lats en la situació límit

Els cinc professionals de la sanitat catalana reunits per EL PERIÓDICO per parlar de política i del 27-S ignoren com es finançaria el sistema sanitari públic en una Catalunya independent. Asseguren que cap polític promotor de la separació ho ha explicat i que hi ha posicions enfrontades sobre aquest punt en la coalició que la defensa. Però en tot cas no temen que el Govern que sorgeixi de les urnes desmunti l'actual model sanitari públic, més que res, diuen, perquè els polítics tenen altres assumptes a què donen més prioritat que a la salut.

El tema del moment es planteja: ¿I si ens governés una Generalitat independent? Silenci. «Ningú sap com es finançaria -intervé Josep Maria Vinué (57 anys), metge i secretari tècnic de l'Hospital del Mar-. Pots llegir el que opinen els economistes d'una opció i de l'altra, però no queda clar». «¿Quina capacitat de recaptar impostos tindria Catalunya?», es pregunta. Ningú ho sap, i la sanitat pública es finança per aquesta via. Coincideixen en les incògnites. «Hi ha consens entre economistes favorables o contraris a la independència a mantenir l'actual PIB sanitari -indica Javier Ruiz (60 anys), metge a l'Hospital IDC Salut Sagrat Cor-, però no veig intenció d'augmentar la despesa per càpita», de les més baixes d'Espanya.

CANVIS / «Dins de Junts pel Sí hi ha opinions molt enfrontades -explica Vinué-. Tot dependria de la tendència que triomfés: uns aposten per implantar sistemes d'assegurança lliure [que cadascú es pagui la seva mútua privada, i una xarxa sanitària de mínims per a la resta] i altres defensen una sanitat pública d'accés universal com l'entenem ara. Al mig, hi ha variables. Cada vegada que debaten aquest tema, es tensa la corda en aquesta coalició».

Sí que esperen després del 27-S, passi el que passi, canvis organitzatius. De forma unànime, exigeixen que el personal sanitari s'incorpori als òrgans de gestió del sistema, i una immediata millora en el finançament que restauri els 1.400 milions d'euros anuals que la xarxa assistencial ha perdut des del 2011. Treballen «al límit» de les seves forces, sostenen a l'uníson, i alerten que no suportaran aquesta situació «quatre anys més». «Ja no ens poden collar més. Hem aguantat, però no ho suportarem gaire més temps», sintetitza Àngels Escorsell (50 anys), hepatòloga a les uci de l'Hospital Clínic, que posa les seves esperances en un Govern independentista. Creu que la situació milloraria, malgrat la «completa incògnita» de com es finançaria la sanitat.

SEMICOL·LAPSE / «Tenim un sistema de salut potent, amb molt bons professionals, però està massificat, semicol·lapsat i sense recursos», lamenta Francisco Marín (43 anys), metge de família en un centre d'assistència primària (CAP) del Prat de Llobregat. «Treballem amb sobrecàrrega física i emocional, sense poder descansar. No se substitueix els metges que fan vacances o es posen malalts -prossegueix Marín, visiblement preocupat-. Els meus pacients esperen entre tres i quatre setmanes per ser visitats». Marín fa extensiva aquesta greu demora a tots els CAP del Baix Llobregat. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar fa quatre mesos que les esperes per ser visitat en un CAP -porta d'accés al sistema- no superarien les 48 hores. «Aquestes demores per veure el metge de família provoquen que els pacients es bolquin en les urgències dels CAP i les col·lapsin», adverteix Juanjo Sánchez Requena (49 anys), infermer del CAP La Sagrera.

Javier Ruiz critica el mètode -«a sac, sense consultar-nos»- amb què la Generalitat va aplicar les importants retallades pressupostàries. «No van identificar els procediments que mereixien ser salvats pel benefici del pacient. Només van pensar en l'eficiència econòmica», diu. «Si no ha esclatat el clam social per les reduccions que ha patit la xarxa assistencial és perquè els professionals s'hi deixen la pell perquè tot funcioni. Fa temps que es va tocar os», alerta Vinué. Sánchez Requena insisteix en la precarietat financera del sistema. «Catalunya és la catorzena comunitat espanyola en diners per càpita destinats a l'assistència sanitària. El Govern no ha donat prioritat a la sanitat», assegura.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

REPERCUSSIÓ / Escorsell reclama «ordre i racionalització» en l'oferta sanitària. «Hi ha corrupció i mala praxi: no és necessari que en una ciutat com Barcelona hi hagi 10 cirurgians cardiovasculars de guàrdia permanent, potser amb dos n'hi hauria prou. Els ciutadans, per la seva part, han de prendre consciència que no poden anar a l'hospital davant el mínim malestar -diu-. Això no és Suècia, s'ha de racionalitzar. I la despesa que s'eviti s'ha de quedar en la sanitat pública, no donar-la als bancs».

Hi ha consens també entre aquests professionals en el fet que les llargues llistes d'espera quirúrgica i diagnòstica conseqüència de les retallades estan afectant la qualitat de vida dels pacients, però no la seva supervivència. «El CatSalut pressiona els hospitals perquè les redueixin -afirma Vinué-. Les esperes encareixen el sistema i perjudiquen les persones: van més al metge, estan de baixa laboral, consumeixen més fàrmacs...» «Les llistes d'espera són socialment cares», acota Javier Ruiz. Salut les redueix contractant quiròfans a centres privats. «No aguantarem gaire més així, i amb una retallada de sous del 20% com a mitjana», conclou Escorsell. «¡Hem patit un espoli!», s'indigna Sánchez Requena.