Un públic femení i jove

Catalunya té dos macrocentres de outlets dels 17 que hi ha a tot Espanya. Són els establiments de la Roca del Vallès (Vallès Oriental) i la Jonquera (Alt Empordà) i sumen 35.100 metres quadrats. L'any que ve n'hi haurà un de nou, ja que la companyia espanyola Neinver, que és el segon operador a Europa, obrirà un tercer espai de 26.500 metres quadrats a Viladecans (Baix Llobregat). Aquest centre se sumarà a la llista d'establiments que va començar el 1996 amb l'obertura del primer outlet a Espanya: el Factory Madrid Las Rozas.

El consumidor espanyol que visita els outlets és majoritàriament femení, té entre 25 i 45 anys, i pertany a una classe social mitjana-alta. La clientela, segons el sector, és reincident i fa entre 13 i 15 visites anuals buscant «qualitat i bons preus».El fenomen outlet va néixer als Estats Units en la dècada dels anys 60 del segle passat. Harold Alfond, un espavilat fabricant de calçat, va enginyar una fórmula per vendre els parells de sabates que sortien de fàbrica amb algun defecte. Amb aquesta iniciativa es va convertir en el pare del concepte outlet.

A Espanya, aquest canal de distribució ha passat en 13 anys d'una quota de mercat del 0,9% al 15%, que va ser la que es va aconseguir l'any passat, segons dades de l'Associació Empresarial del Comerç Tèxtil i Complements (Acotex). Aquest tipus d'establiments van aconseguir la seva màxima esplendor en els anys més durs de la crisi econòmica.

Encara que el fenomen ja està implantat a Espanya i, segons el petit comerç, ha vingut per quedar-s'hi, el percentatge d'establiments està molt lluny d'arribar a les xifres dels Estats Units. Les dades de l'operador Neinver, que va introduir a Espanya el concepte outlet, posen de manifest que Espanya té 4,4 outlets per cada mil habitants, davant els 21 recintes dels EUA. Els mercats europeus també van al davant de l'espanyol. Per exemple, el Regne Unit té 13,9 outlets per cada mil habitants; Portugal, 7,8, i Itàlia, 7,6.

Controlar la marca

Com tot tipus de negoci, els outlets tenen partidaris i detractors. El sector considera que aquests establiments «han experimentat una tendència de creixement positiu fins i tot en èpoques de recessió del consum i són punt d'interès per al turisme». Els empresaris puntualitzen que «les marques entenen la seva presència als outlets com una part més del cicle de vida del producte i un control de la seva imatge a l'hora de donar sortida als excedents».

Originàriament, els fabricants venien els estocs sobrants a pes i la majoria anaven a parar a mercats, cosa que suposava un important desprestigi per a les marques amb més glamur. No obstant, els consumidors també donen la seva opinió i critiquen que les grans firmen no portin als outlets els seus models més clàssics, només els que ja han passat de moda.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

Els representants del petit comerç són crítics amb aquest tipus de vendes. Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), assenyala que als outlets ja els ha sortit una competència: les botigues que venen peces de roba a preu fix (5, 10, 15... euros), o la venda per internet.

Per Eduardo Zamacola, president de l'Associació Empresarial del Comerç Tèxtil i Complements (Acotex), «la tendència ara passa per internet, l'outlet ho té més complicat. Les marques estan veient que és molt més rendible apostar per les vendes a través de la xarxa», puntualitza el responsable d'Acotex.