Gent corrent
Ramon Berengueras: «Amb la crisi es venen formatges més petits»
Després d'una vida dedicada al camp i als animals, va decidir posar-se al davant d'una fàbrica de formatges.
Ramon Berengueras té gairebé 80 anys i un caràcter incansable. Després d'una vida dedicada al camp i als negocis de la llet i l'alimentació, avui segueix llevant-se cada dia abans de les cinc del matí per supervisar la seva empresa de formatges, anomenada Betara, ubicada al Lluçanès.
-Vostè es dedica a la vida al camp des que era petit.
-Primer vaig fer de pagès i diferents treballs relacionats amb la terra. Amb 6 o 7 anys ja em feien anar a guardar vaques: les portava al bosc i les pasturava i les tornava a casa quan es feia fosc. A l'estiu la jornada podia començar a les sis del matí. Més tard, amb 13 anys, vaig començar a cavar amb una aixada al cultiu de blat de moro i patates.
-¿Li agradava aquest tipus de vida?
-Com que no n'havia vist cap altra, no tenia gaire on escollir.
-¿Ho compaginava amb l'escola?
-Al col·legi hi anàvem poc. Érem tres germans. Dos hi anàvem un dia i l'altre es quedava a guardar les vaques i fèiem torns. Per tant, hi anàvem al matí i tan sols tres dies.
-¿Quan va canviar el camp pel negoci lleter?
-Després d'estar un temps treballant de pagès vaig decidir treure'm el carnet de conduir camions. Llavors em vaig posar a treballar a Perafita, portant el camió dels pots de llet. Vaig treballar un temps per a Ram i més tard per a Rania.
-Una feina també dura.
-Sí. Amb el camió de la llet treballava els 365 dies de l'any. M'aixecava a les cinc del matí i no acabava fins a les set o les vuit del vespre. Cobrava l'equivalent a 17 euros al mes, no arribava a 3.000 pessetes. No vaig estar malalt ni un sol dia.
-Després del repartiment de llet, ¿què va venir?
-Vaig posar en marxa una granja de vedelles i porcs que va estar activa durant 20 anys a Perafita. Però als anys 90 les granges van començar a anar malament, la situació es va posar difícil per seguir i vam decidir fer una altra cosa. I aquí vaig entrar en el món dels formatges, amb els 65 anys ja fets.
-Altres haurien pensat a retirar-se.
-Jo mai. No em veia gran. Ni ara tampoc. Sempre he volgut treballar. Amb les peripècies que he passat en la vida si no hagués tingut una mica d'energia ja hauria tancat el negoci.
-¿Què ha de tenir un bon formatge perquè agradi a la gent?
-Abans que res ha de tenir una bona llet, bon producte i saber-lo treballar.
-¿Com?
-Al formatge se li ha de donar molt afecte. És com una paella, que s'ha de fer amb cura. Has de saber com estan els ingredients del formatge, fer que el gra estigui ben pasteuritzat. No s'aprèn el primer dia, fa falta pràctica.
-Amb l'auge de les dietes i el producte light, ¿ha canviat el gust de la gent pels formatges?
-No. El que ha canviat és la mida.
-Expliqui-m'ho, si us plau.
-La gent ja no compra tant perquè no hi ha diners. Amb la crisi es venen formatges més petits. Els primers formatges que fabricàvem eren tots de quilo i els compradors encara deien que eren petits. Ara els venem de 500 grams i la gent els troba grans. En això ha canviat el consum. A més, avui les famílies són més petites: abans eren de sis membres i ara són de dos o de tres.
Notícies relacionades-¿Quins plans de futur té?
-Que creixi Betara. Volem posar un ramat de 200 o 300 ovelles ecològiques, perquè a Catalunya i a Espanya hi són comptades. Amb la llet podrem fer formatge amb certificat ecològic. Aquest és el meu objectiu.
