Els bloquejadors de publicitat amenacen el negoci d'internet

No veure anuncis mentre es navega per internet per a alguns pot ser un descans, però per a molts d'altres s'ha convertit en un malson, perquè fins a 5,6 milions d'internautes espanyols (el 16%) ja disposa d'un programa que els bloqueja els anuncis a la web. Aquesta proporció es dispara fins al 27% a França i Alemanya, segons un estudi d'Adobe i Pagefair. Anunciants, creadors i empreses, des de comerços fins a blogs, passant per mitjans de comunicació, artistes i productors de continguts en general, clamen contra un fenomen creixent que amenaça l'ecosistema de la xarxa perquè estrangula la principal font d'ingressos de les webs, la publicitat, i per tant posa la creació de continguts entre l'espasa i la paret.

Els bloquejadors d'anuncis no són nous. Els va estrenar Firefox fa més d'una dècada i fins i tot Microsoft els va implementar al seu Internet Explorer per les queixes dels usuaris davant la febre llavors de les finestres emergents (pop-ups). Chrome, el navegador més utilitzat, propietat de Google, també els té incorporats com a extensió amb Adblock Plus, que promet eliminar el malware i els anuncis molestos, a més a més de les cookies de rastreig. Safari, el navegador d'Apple, l'acaba d'incloure. En origen, només el feien servir els usuaris avançats i anaven destinats exclusivament a les finestres; ara eliminen qualsevol anunci i estan a l'abast de qualsevol.

DESEMBARCAMENT ALS MÒBILS / La inquietud a la indústria s'ha multiplicat amb l'arribada dels bloquejadors de publicitat als mòbils, el canal més popular actualment per accedir a les webs. Android disposa de diverses apps que bloquegen els anuncis i Apple les va començar a autoritzar el mes passat.

El cas és que aprofitant aquest canvi d'Apple, Peace, una app de bloqueig d'anuncis que costava 3,99 dòlars, es va situar al número 1 de l'App Store d'apps de pagament en només 36 hores. El pànic es va escampar. Fins i tot al seu programador, Marco Arment, un personatge molt conegut a internet perquè és creador d'Instapaper i cofundador deTumblr, li va remoure la consciència i va anunciar que la retirava quan va veure el gran èxit que tenia i va constatar que Peace arribava a bloquejar una altra de les seves creacions, el sistema de recomanació de continguts Overcast i la xarxa d'anuncis que utilitzava, de tipus cultural. Apple va tornar els diners als clients. «No vull perjudicar tanta gent», va dir Arment.

Per a la indústria d'internet, el debat estava servit, sobretot perquè els usuaris d'iPhone estan considerats els de més poder adquisitiu. «L'usuari ens envia un missatge clar: no està d'acord amb certes classes de publicitat i molts han tibat massa de la corda i els clients se n'han atipat. És una bona oportunitat perquè el sector publicitari faci un exercici d'autocrítica i revisi quins formats són acceptables i quins no», afirma Paula Ortiz, directora del departament jurídic de IAB-Spain, la patronal de la publicitat digital. També Adigital, la patronal del comerç electrònic, insisteix en l'autoregulació. El seu president, José Luis Zimmermann, demana que «es posi en valor la publicitat, que és necessària i no sempre dolenta».

MÉS LENTS / Molts usuaris, però, bloquegen la publicitat. Argumenten que hi ha anuncis que alenteixen la navegació fins a triplicar el temps de càrrega d'una web, segons un estudi de The New York Times sobre les principals pàgines als EUA. Estar jugant a un joc gratuït finançat per publicitat comporta descarregar una quantitat de dades que l'usuari es podria estalviar de la seva tarifa mòbil. Alguns anuncis que ocupen tota la pantalla tenen una opció d'omissió tan petita que s'obren una vegada i una altra, sobretot a l'smartphone. Se n'ha dit la teoria del dit gros i desmunta la tesi que els anuncis de mòbil són més vistos que a la web: la realitat és que a la pantalla petita és difícil tancar-los.

Notícies relacionades

Si em vetes, no em veus

'Ad blockers' que aixequen la barrera a qui paga

Però també hi ha seriosos inconvenients. Els bloquejadors d'anuncis comporten més despesa de bateria perquè mantenen l'aplicació sempre oberta, i no sempre discriminen correctament. A més a més, amenacen la privacitat (Apple acaba de retirar una classe de bloquejadors que controlaven el trànsit del mòbil) i ja hi ha estadístiques sobre quant costaria mantenir el mateix servei sense publicitat. La mateixa subscripció a The New York Times triplicaria el preu.

«El risc és que si els anuncis deixen de finançar la gratuïtat de les webs, caldrà buscar altres models de negoci, com ara la subscripció o el pagament per contingut», conclou Zimmermann.