Objectiu: trencar la llei del silenci davant el 'bullying'

Tres alumnes de l'institut Front Marítim de Barcelona van anar, d'un en un, de manera anònima i per separat, al despatx del director fa uns dies per explicar-li un cas ocorregut fora del centre, però que concernia un company i que podia afectar la convivència escolar. «No puc explicar el que va passar perquè és un assumpte que afecta emocionalment un alumne... Forma part de la seva intimitat i no ha de transcendir», precisa Salvador Rovira, el responsable del Front Marítim. «Però si esmento l'anècdota és perquè reflecteix fins a quin punt estan de conscienciats els estudiants d'aquest institut: van ser tres persones diferents les que em van comunicar el que havia passat i ho van fer per decisió pròpia, sense haver-se posat d'acord prèviament», afegeix Rovira, que evita donar més detalls sobre l'assumpte en qüestió.

A l'institut Front Marítim, un centre inaugurat fa vuit anys al cor del barri del Poblenou, no hi ha xivatos. «És que aquí, i ho saben els alumnes des del primer moment, tot aquell que és espectador del patiment d'un company i calla és tan culpable com l'agressor», assenyala el director. «En realitat, l'alumne que fa un pas endavant, el que trenca la barrera del silenci que es crea al voltant d'un cas d'assetjament, és un valent, no un xivato», subratlla Míriam Malagelada, psicopedagoga i mediadora en un altre institut de la capital catalana, el Consell de Cent, situat en aquest cas al barri del Poble-sec.

L'assetjament escolar, el setge, el maltractament entre companys o bullying és, possiblement, l'expressió més angoixant d'un mal clima escolar. I, com en tants altres casos, una vegada més, han sigut els mateixos centres educatius, els que, des de ja fa anys, han anat creant els seus propis mecanismes per garantir una bona convivència. Pràcticament totes les escoles catalanes disposen de protocols d'actuació en casos de violència greu, com recomana la Generalitat, però lamentablement això no evita que la solució per la qual moltes vegades s'opta quan es produeix un d'aquests fets greus sigui canviar un dels alumnes implicats (normalment, la víctima) de centre educatiu.

MODELS QUE VAN FUNCIONANT / Com han fet altres països, entre ells la sempre observada Finlàndia, també aquí s'estan implantant programes contra el bullying, que busquen la implicació activa dels alumnes espectadors, als quals s'emplaça, en comptes de riure o callar quan han sigut testimonis d'una agressió, a convertir-se en una ajuda per a la víctima, amb el suport d'un equip de professors de referència. A l'institut Front Marítim fins i tot han creat un model propi que ja s'ha exportat a 350 centres educatius més de tot Espanya i que aquest any segueixen 70.00 estudiants i al voltant de 7.000 professors, explica Andrés González Bellido, coordinador del programa Tutoria Entre Iguals (TEI).

«El programa comença tan bon punt s'arriba a l'institut: cada estudiant de primer d'ESO és posat en contacte amb un alumne de tercer, que serà el seu tutor, el seu referent al llarg de tot l'any», detalla González Bellido. Tutors i tutoritzats estableixen d'aquesta manera un vincle -a vegades, es creen amistats més duradores- que no tan sols ajuda a resoldre petits problemes quotidians o d'organització, sinó que també permet prevenir situacions més greus.

«Aquí, qualsevol possible agressor deixa de ser vist com el noi guai de la classe, perquè és la mateixa classe la que l'aparta i censura el seu comportament», prossegueix el psicòleg, que coordina un equip d'investigadors de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona. «El que s'ha teixit amb aquest model de tutors és una xarxa de col·laboració determinant, que funciona en moltes direccions i en què són els mateixos nois els que gestionen el conflicte», indica el director Rovira. L'èxit de la fórmula el confirma el fet que «a partir del segon any d'implantació en un centre, els problemes de convivència disminueixen fins a un 95%», afegeix González Bellido.

ACTUAR ABANS QUE PASSI / El programa TEI és una de les experiències incloses, de moment, a la pàgina web que va estrenar la setmana passada el Ministeri d'Educació, dins del seu nou pla per millorar la convivència escolar a Espanya. La diferència amb altres iniciatives, com el KiVa (que està triomfant a Finlàndia), «és que allà s'intervé per resoldre un conflicte, quan aquí el que es fa és evitar-lo per endavant», destaca el coordinador del TEI.

«Hi ha situacions que no arriben al professor, per molt còmplice o col·lega que aquest sigui dels seus alumnes», constata Míriam Malagelada, la mediadora de l'institut Consell de Cent. Ella compta amb el suport d'una desena d'estudiants mediadors, «que  intervenen en cas que es produeixi un conflicte i són una referència per a la resta de companys». Quan això passa, «la solució  parteix també dels mateixos implicats, excepte si es tracta d'un assumpte greu en que intervé, llavors sí, un adult», assenyala.

Notícies relacionades

Rodalies es prepara per reiniciar el servei de manera gradual cap a les 12 del migdia

Rodalies serà gratuït durant tota la jornada quan els trens comencin a circular

La prevenció de possibles casos d'assetjament Malagelada la treballa a través de l'assignatura que imparteix a segon curs d'ESO sobre «emocions i habilitats socials, en què es treballa, mitjançant materials com els contes, l'autoconeixement i les relacions amb els altres», detalla la psicopedagoga.

Des de l'any 2001, un grup de centres catalans han implantat serveis de mediació, «en els quals s'implica tant els estudiants i els professors com les seves famílies i el personal d'administració i serveis dels centres», explica Neus Ferrer, una de les promotores del projecte. Aquesta iniciativa, auspiciada per la Conselleria d'Ensenyament, ha contribuït a millorar notablement el clima escolar en els últims anys, destaca Meritxell Ruiz, directora general d'Atenció a la Família i la Comunitat Educativa. «S'ha fet molta formació, amb especial incidència en l'acollida i la comunicació», subratlla Ruiz.