El món de l'esport activa les primeres mesures contra la pederàstia

Ha sigut necessari tot un degoteig de denúncies i de condemnes fermes (l'última, aquesta mateixa setmana contra un entrenador de futbol infantil de Novelda, Alacant) contra la pederàstia en el món de l'esport perquè les administracions adoptin mesures per evitar casos. Gairebé totes, entre les quals es troba la Generalitat, han habilitat línies telefòniques perquè els afectats facin arribar les seves demandes. Altres, com el Consell Superior d'Esports, han elaborat guies de prevenció, detecció i actuació contra possibles situacions d'assetjament i abús sexual. Així ho explica el secretari d'Estat per a l'Esport, Miguel Cardenal, que admet que, arran de la denúncia presentada per l'exgimnasta Gloria Viseras, el Consell Superior d'Esports (CSD) va crear "una comissió que es va encarregar d'elaborar una guia per protegir els esportistes menors d'edat. El seu compliment és un requisit perquè les federacions puguin accedir a les subvencions del Consell”, explica a aquest diari. 

En els Centres d'Alt Rendiment (CAR) també s'han implantat mesures per “garantir la integritat física i sexual” dels esportistes, que tenen a la seva disposició un telèfon de denúncies. “Així mateix, el CSD ha contractat una psicòloga especialitzada per atendre els menors i s'han organitzat jornades obligatòries amb les federacions perquè coneguin com es manifesta aquest problema i com actuar en cada situació”, prossegueix Cardenal. 

El secretari d'Estat reconeix que el cas sorgit a la mateixa seu del CSD (que comparteix recinte amb la Residencia Blume i el Centre d'Alt Rendiment a Madrid) amb l'equip femení de gimnàstica entrenat llavors per Jesús Carballo va fer que les coses canviessin. “Quan van venir antigues gimnastes i van relatar les seves experiències, se les va acompanyar a presentar la denúncia, es van prendre mesures per prevenir les actuals components de l'equip i, quan la policia va manifestar que podien existir indicis de versemblança en aquella denúncia, es va actuar. Es va considerar que Carballo no podia seguir entrenant i ell va decidir marxar abans que judicialment es resolgués el cas”, explica Cardenal.

Altres institucions relacionades amb l'esport, assegura el secretari d'Estat, han reaccionat en els últims anys i han intentat dotar-se d'instruments per detectar i combatre els possibles casos d'assetjament i abús sexual, que malgrat això van gotejant de tant en tant a través principalment de denúncies als mitjans de comunicació. Però les esportistes (i els esportistes), inclosos els menors d'edat, es poden sentir ara més protegits en la seva integritat com a persones, insisteix.

SENSE DENÚNCIES EN 5 ANYS A CATALUNYA

Notícies relacionades

Pederàstia al vestidor

"Si un entrenador ordena a una nena saltar, ella salta. Si li demana obrir les cames, les obre"

En l'àmbit català, les mesures són semblants, començant per l'anomenada línia 900, un telèfon per denunciar possibles casos. El Consell Català de l’Esport participa, per una part, en el Pla Integral de Protecció de la Infància, i per una altra, amb l'Institut Català de les Dones, gestiona un pla conjunt, anomenat Dones i Esports, que engloba tots els àmbits possibles de l'activitat esportiva, des de l'alta competició fins al relatiu a la salut. “No tenim constància que en els últims cinc anys hi hagi hagut denúncies a Catalunya, però no podem abaixar els braços perquè generalment es tracta d'experiències viscudes molt temps enrere, potser en altres marcs diferents, i que no surten a la llum fins a molts anys després”, explica Oriol Marcè, subdirector del Consell Català de l’Esport, institució que s'ha dotat a més d'un Gabinet de Gènere, dirigit per Blanca Nualart. 

“Tant al CAR com a la Blume, els esportistes tenen psicòlegs a la seva disposició per a qualsevol situació, esportiva o personal”, afegeix Marcè, que creu que “la millor prevenció és la formació”. Per això la Generalitat treballa en l'àmbit educatiu i de valors i incentiva que hi hagi més dones entrenadores i, també, més dirigents esportives. “De les 70 federacions esportives catalanes, només dues estan presidides per dones”, recorda Marcè.