Canvi climàtic, un gran problema de la humanitat

Els científics del món que treballen en el tema han fet la seva tasca informant des del rigor, a través del Panel Internacional pel Canvi Climàtic IPCC, que cal aturar l’escalfament global. A hores d’ara, la mitjana global d’augment és d’aproximadament un grau centígrad. Si continua aquest ritme d’emissions actuals, el 2050 s’haurà arribat a un increment d’una mitjana de dos graus. Les xifres parlen per si soles: emissions d’efecte hivernacle de l’ordre de 49 gigatones anuals, que es calcula que actualment provoquen uns set milions de decessos prematurs cada any. 

Aquests dies, al Parc de les Exposicions de Le Bourget, a París, hi ha convocada la COP21, que aplega 195 països membres de la Convenció de les Nacions Unides pel Canvi Climatic, amb més d’un centenar de ministres de Medi Ambient, Energia i Exteriors. Aquest divendres dia 11, segons el president de l’esdeveniment, Laurent Fabius, hauran d’intentar parlar amb “una sola” veu: definitiva, universal, essencial, existencial, per frenar l’amenaça del canvi climàtic. Unes manifestacions que tenen un innegable to optimista, que probablement vol tapar les grans divergències que hi ha.

LA RESPONSABILITAT DE LES EMISSIONS

Dels grans capítols del projecte d’acord, el més remarcable s’inscriu en la diferenciació relativa a la responsabilitat històrica en les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels anomenats països desenvolupats. Principi formulat pels països del Sud, que exigeixen una compensació econòmica al Nord, principalment als Estats Units i la Unió Europea. Aquests, per responsabilitat, han d’estar al capdavant, han de liderar l’esforç en la lluita per frenar l’escalfament global. Sembla que, essencialment, la reunió de París és per testar les idees dels ministres facilitadors i convèncer els països que s’hi oposen, com és el cas lamentablement clàssic d’Austràlia i del Canadà.

ACORDS PRECARIS

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’acord s’ha de proclamar aquest divendres o dissabte 12, i amb tota probabilitat mostrarà que s’han abandonat alguns objectius nacionals per donar satisfacció als altres, la qual cosa reduirà la força dels acords. Tanmateix, això no ha de fer oblidar la capacitat política de les autoritats locals, que poden actuar al marge dels acords. Ni la societat civil ha de donar l’esquena al compromís. En aquest sentit, paral·lelament a la COP21 hi ha més de 10.000 voluntaris de 950 oenagés seguint les negociacions, amb posicions reivindicatives, crítiques i amb propostes paral·leles. 

Un dels actes destacats ha estat el Sustainable Innovation Forum, on hem assistit presentant 'The Role of Biosphere Reserves in Climate Change', una iniciativa singular que combina Unesco, Fundació Abertis, ICTA i UAB. Ha estat un encontre que, sense eufòries, obre les portes a un optimisme raonat. Hi ha tecnologia i recursos per fer front a la carbonització responsable de l'escalfament global. Ens ha animat escoltar el missatge esperançador i realista d’alguns líders polítics com el d'Ólafur Grimsson, primer ministre d'Islàndia, un país singular que tot just acaba de sortir d’una aguda crisi financera aplicant criteris de sostenibilitat amb una economia d'energia neta, basada en l’ús d’energies renovables, i en què s'ha assolit un nivell 0 d'emissions mitjançant l’ús de les tecnologies més avançades en matèria de sostenibilitat i seguretat per al futur planetari dels humans.