¿Què fan ara les feministes?

Brigitte Vasallo

Escriptora i feminista antiracista

«Al segle XIX va sorgir una aliança per la llibertat comuna de dones blanques i homes negres. Desigual i plena, sí, de masclisme i racisme: les dones negres no hi van trobar lloc. Avui necessitem aliar-nos novament entre identitats que pateixen violències. L’estratègia clau és articular-nos entre musulmans, i gais, lesbianes i trans per defensar el futur de les llibertats comunes. Ens volen dividits, però la història ens ha ensenyat a mantenir-nos units en el dret a existir».

Marina Subirats Sociòloga, filòsofa i gestora pública

«En temps d’eleccions, hem d’exigir als partits que pensin en les necessitats de les dones. Una d’urgent i greu: com parar la violència masclista i fer-ho a partir de l’educació, l’única forma d’aconseguir una altra societat. I un segon punt: com arribar a la igualtat real a la feina, els salaris, les responsabilitats, la casa. Una urgència per a les dones amb càrrec: ocupar-se de les necessitats de les persones. Que la política es feminitzi, en el millor sentit de la paraula, i sigui menys competitiva i més pròxima i humana».

Lara Alcázar Fundadora de FEMEN a Espanya

«Els temes que més gravetat tenen sobre les accions de Femen a Espanya tenen a veure amb el dret a decidir, la llei mordassa, la violència masclista i el paper de l’Església sobre la política. Encara es qüestiona el dret d’una dona a decidir sobre la seva maternitat, se’ns restringeix el dret de manifestació, i l’Església segueix influint en aspectes de la vida política que ens afecten. Les violències masclistes s’estenen a tots els àmbits i hem de buscar noves estratègies per combatre-les».

Laura Mañá Directora de cine

«Aquí s’està lluitant per conquistar el poder econòmic monopolitzat pels homes. Directores generals de bancs, multinacionals... Però, al marge de la paritat, ¿qui té decisió sobre els diners? Altres temes són la igualtat salarial i, per descomptat, la conciliació familiar. ¿Els fills són només de les dones? I encara que sembli absurd, encara és complicat lluitar contra els estereotips que es dediquen a desacreditar els moviments que lluiten pels drets de les dones».

Laura Freixas   Escriptora, editora i crítica literària

«‘Educació, educació…’, es repeteix, com si fos la panacea. Però tenim la població més educada de la història, i persisteix la desigualtat i la violència. ¿Què falla? Els continguts. El 93% de les persones esmentades als llibres de text són homes. D’aquesta educació, que falseja la realitat històrica i present, ells surten convençuts del seu protagonisme i elles de la seva irrellevància. Revisar els programes educatius és la gran assignatura pendent. Per interès social i per rigor científic».

Itziar Ziga Activista i escriptora

«Hi va haver prostitutes entre les sufragistes i hi ha treballadores del sexe entre les feministes d’avui. Falta enderrocar l’‘estigma puta’, que es deixi de legislar sense elles i contra elles. Celebro que Pauline Zkerra sigui consellera de la CUP. El moviment feminista fa dècades que construeix per a les dones la possibilitat d’una vida lliure de violència masclista. L’autodefensa i la recuperació emocional són claus. Jo vaig rebre suport terapèutic per desprogramar-me del maltractament a través d’un col·lectiu de dones prodigiós anomenat Tamaia a Barcelona».

Montserrat Cervera Presidenta de Ca la Dona

«A Ca la Dona ens considerem hereves de les sufragistes, en especial per fer política a partir dels nostres cossos i experiències practicant la desobediència civil i les relacions com a instrument per acabar i desmuntar el sistema capitalista i patriarcal. Els temes en què es vertebren les nostres propostes i accions transformadores i creatives, respectant totes les diversitats del fet de ser dona, són la no violència i la llibertat de les dones, el dret al propi cos, i la sostenibilitat de la vida i el planeta».

Notícies relacionades

Sufragistes: histèriques, lletges i (molt) amargades

¿Hi ha un 'vot femení'?

Ana de Miguel Professora de filosofia de la URJC

«La prostitució està despuntant com l’encarnació del neoliberalisme, tot es compra i es ven. Aquesta pràctica reforça la concepció de les noies/dones com a cossos dels quals es pot disposar. Que els homes busquin i trobin plaer sexual de persones que no els desitgen i que estan semidespullades i en fila, gairebé com als camps de concentració, és, sens dubte, una important reflexió sobre l’abisme que s’obre sota l’aparent igualtat i reciprocitat en les expectatives i vivències sobre la sexualitat».