Família Postigo-Pich: "Dels 18 fills, vuit van néixer amb cardiopaties"

És temps de família. Però aquesta bat el rècord. Rosa Pich (Barcelona, 1965) i José María Postigo (Cantimpalo, 1960) han tingut 18 fills, dels quals en sobreviuen 15. Tots en edat estudiantil. La European Large Families Confederation els ha atorgat el títol de família nombrosa europea de l'any, amb un xec de 5.000 euros.

-Aniran molt bé aquests 5.000 euros, ¿oi? R.P.- És l'any de la misericòrdia. Vam fer una votació i la majoria va decidir donar-los a famílies que passen dificultats.

-Doncs miri que donaven per a torrons... És difícil imaginar el seu Nadal sense valeriana. R.P.- És organització desorganitzada i farra contínua. A casa sempre hi ha soroll, baralles, un que plora, un altre que riu, un tercer que pega, els que corren... És molt divertit. Viatjarem a Madrid, a passar el Nadal amb l'àvia. Tretze aniran en furgoneta amb el pare, i la resta amb mi a l'AVE.

-¿Planificació, atzar o voluntat de Déu? R.P.- El meu marit i jo venim de famílies nombroses, i ens feia il·lusió tenir fills. La primera va néixer amb una cardiopatia congènita severa (ens van dir que moriria als 3 anys i va viure fins als 22). El 1992, en plens fastos olímpics, i amb quatre mesos de diferència, en van morir dos més, de dos anys i mig i 10 dies. Els metges ens van dir: «No tingueu més fills, es moriran». Però, gràcies a una fe viscuda, vam decidir apostar per la vida.

-¿I per una angoixa tremenda? J.M.P.- Tenir als braços 10 dies la segona ja va ser un regal. Dels 18, vuit van néixer amb cardiopaties. Dos s'han curat i una està pendent d'operació. La culpa la té la pota d'un gen. Unes 100 persones de la família ens hem sotmès a un estudi genètic. R.P.- I vam donar el cos sencer de la gran. Col·laborem tant com podem amb la ciència.

-Vostè també és digna d'estudi. ¿Uns 20 anys embarassada? R.P.- I he vomitat cada dia, en tots els embarassos. Però pensava: «Et trobes malament nou mesos però un fill és per sempre». El mal de la societat és la soledat.

-No només. ¿Es poden mantenir tants fills? R.P.- Des del 2007, quan va venir la crisi, van començar a guanyar alguns diners fent classes, cuidant nens, fent de monitors d'esport. S'ha d'alimentar els fills però no volem ser els més rics del cementiri. La nostra riquesa són ells. J.M.P.- La mateixa bombeta que il·lumina dos fills, n'il·lumina 15. I busquem com comprar low cost.

-¿Què hi sol haver al rebost? R.P.- 1.300 galetes María, 240 litres de llet, 25 quilos de patates, set dotzenes d'ous, 96 rotllos de paper higiènic... J.M.P.- La roba s'hereta, els llibres es reciclen, dormen en lliteres de quatre altures, no fem regals d'aniversari.

-¿Com sap què li passa a cada un? R.P.- Tots diuen haver-se sentit estimats. A casa el principi és estimar, i estimar amb fets. J.M.P.- L'entrenament col·laboratiu comença al bressol. Són nens que saben liderar equips. Cada un s'encarrega d'un altre més petit.

Notícies relacionades

Els afectats per la dana continuen sol·licitant 375 ajudes diàries

"Estem una mica desubicats"

-¿I vostès? ¿Es reparteixen els papers? J.M.P.- La meva dona és una marassa, amb molta energia. Mana molt, sobretot a mi. R.P.- A ell el busquen quan hi ha una decisió important a prendre. També hi ha coses que estan prohibides: fumar, la moto, el mòbil fins als 18 anys. Saben ser sense tenir. Són nens lliures i desinteressats.

-Temps de parella, gens. R.P.- Els nens saben que hi ha un temps per al papa i la mama. Deixem el mòbil a casa i ni que sigui fem una volta a l'illa de cases.He escrit un llibre, Cómo ser feliz con 1, 2, 3... hijos, en què ho explico tot.